La saviesa popular insinua que la menta ha estat usada com a afrodisíac des de temps remots i així algunes dites en donen bona prova: La menta la fa posar contenta o també Menta, dona calenta en poden ser bons exemples. Però d’on prové aquesta creença?
Segons explica la mitologia grega, la nimfa Minta (o Menthe) era estimada per Hades, déu de l'inframón i de l’infern. Però aquest l'idil·li va ser descobert per Demèter, mare de la gelosa Proserpina (també coneguda com Persèfone) esposa d'Hades que es va enfurismar en aquesta descoberta fins el punt que Demèter presa de la ira la va destruir, trepitjant-la amb les seves sandàlies... i de la terra va brollar una dèbil i fragant herba que des de llavors porta el seu nom: menta. Queda clar que Demèter va aconseguir aniquilar la nimfa però va quedar evident que tota la seva luxúria es va traspassar a la planta en què es va convertir.
Així la menta es creu que desperta el desig sexual fins el punt que a l'antiga Roma el cultiu d'aquesta planta estava prohibit en època de guerra, ja que la luxúria distreia i minvava la concentració dels soldats. Per tant, no ho dubteu; una tarda de tardor de tendresa, desig i passió? Un te a la MENTA o xocolata a la MENTA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada