dimecres, 25 de març del 2015

La prunera de fulla vermella cada vegada en més jardins

El més de març sol ser època de florida de molts arbrets del gènere Prunus també molt vistosos per la munió de flors de les seves branques despullades, encara, de fulles. En podem trobar un grapat d’espècies pels Pirineus, però la foto d’aquest correspon a un arbret sovint plantat a alguns jardinets d’algunes poblacions de muntanya. El mirabolà o prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera) és caracteritza com el seu nom popular indica per un fullatge vermell-granatós que engalana els indrets més humanitzats. El seu fruit el mirabolà és comestible malgrat que és de difícil digestió comparats amb altres arbres de pinyol del mateix gènere. De fet, l’epítet “cerasifera” fa referència al fruit en forma de cirera (“Cerasus” en llatí). Ahhh, i pels qui hi creuen... forma part de les Flors de Bach!

diumenge, 22 de març del 2015

Gatsaules com aliment... a les cabres!

Tot un espectacle la floració del gatsaule (Salix caprea) als boscos encara sense fulla dels nostres Pirineus. Aquí i allà de manera dispersa apareix dins els boscos una nota de color groc ben llampant; són els peus masculins d’aquest arbre! Les flors –unisexuals- es disposen en inflorescències en aments anomenats genèricament com gatells perquè quan són joves recorden la densa i lluent pilositat de la cua d’un gatet. Però un cop es desenvolupa aquest ament surt una munió de flors amb dos llargs estams amb anteres d’un groc viu. Un sol arbre conté milers d’aments i aquests apareixen abans que les fulles i d’aquí la seva vistositat. En castellà es coneix com "sauce cabruno" que, de fet, és la traducció de l’epítet específic del nom científic –caprea- i tot plegat perquè antigament es donaven a menjar les fulles d’aquest salze a les cabres com a farratge. Actualment ja no es fa, però la floració del gatsaule segueix sent tota una exhibició de color.

divendres, 20 de març del 2015

Una orquídia... de color negre?

Nigritella nigra és una altre orquídia que trobarem a molts prats de muntanya dels Pirineus. El nom científic sembla una redundància, i així és. Tant l’epítet genèric com l’específic fan referència al caràcter molt fosc –gairebé negre- de les seves flors, quan en realitat les flors són d’un vermell granatós. Malgrat que és un gènere en ben poques espècies, té una complexitat taxonòmica remarcable atenent a les darreres propostes sistemàtiques on queda inclòs en el gènere Gymnadenia. Els darrers estudis genètics i d’anàlisis moleculars així ho avalen. O sia que és probable que d’aquí uns anys l’haguem d’anomenar com Gymnadenia nigra (... i que complicats que són els botànics!)

Una viola.... cornuda???

I continuant amb el gènere Viola val la pena comentar la viola banyuda (si, si!) que té com a nom científic Viola cornuta i que és endèmica dels nostres Pirineus i també de la serralada cantàbrica. Malgrat ser una planta força freqüent en la part centrals del Pirineus, no és present a la part oriental de la serralada i arriba just a tocar d’Andorra. Tant és així que en la obra “Check-List i Llista Vermella de la Flora d’Andorra” està avaluada com “en perill” segons els criteris de la UICN (Unió Internacional per la conservació de la Natura).

dijous, 19 de març del 2015

Orchis... el seu nom per "collons"

Orchis sambucina és una orquídia força present en les pastures dels Pirineus a partir de l’abril. Gairebé tothom sap que Orchis prové del grec όρχις que significa "testicles", per la semblança amb els seus tubercles subterranis. El que ja és més ignorat és el mite grec d'Orchis, fill d'una nimfa i un sàtir. La mitologia esmenta que durant una festivitat en honor del Déu Bacus, Orchis va beure en excés i, estant ebri, va tenir relacions amb una sacerdotessa. Quan els Déus van tenir coneixement d'aquesta malifeta, van condemnar a Orchis a la mort. Els seus pares, plens de dolor per aquest episodi, van suplicar als Déus perquè el tornessin a la vida, i aquests van acceptar la petició, i van retornar a Orchis a la vida en forma de... orquídia! Una bonica història sinó fos perquè els botànics ara li han canviat el nom científic pel menys poètic de Dactylorhiza sambucina.

dimarts, 17 de març del 2015

Sarga amb fulles d'olivera

A les torrenteres i rieres de moltes valls pirinenques és ben freqüent la sarga (Salix elaeagnos) a mig camí entre un arbust ferm o un arbre menudet. L’epítet específic d’aquesta espècie –elaeagnos- que també possiblement veureu escrit com “eleagnus”, fa referència a la similitud de les fulles amb les de l’olivera. De fet en grec ελαιά (elaia) vol dir oliva i la terminació -agnos, també del grec, vol dir pur o veritable. Curiosament, però, el nom popular –sarga- té lligams amb el gènere a través del llatí “salica”, clarament provinent de Salix. Però “salica”, a la vegada, segur que us sona a un conegut principi actiu: els salicilats. En un altre moment en parlarem. Francament les etimologies són d’allò més enrevessat.

dissabte, 14 de març del 2015

Una planta que fa pudor "a peus suats" que.. s'usa en perfumeria!

De valerianes n’hi ha més de mitja dotzena pels nostres Pirineus. Una no pas rara de mitja muntanya és Valeriana montana que no es pot confondre de cap manera amb la clàssica Valeriana officinalis per poc que ens fixem que les fulles són ben senceres. Totes les valerianes contenen en les seves rels àcid valeriànic -també anomenat àcid valèric o àcid pentanoic- que té una olor desagradable que recorda als peus suats. És curiós, però, que els èsters volàtils de l'àcid valeriànic s'usen en perfumeria i cosmètica i, fins i tot, el valerat d'etil i el valerat de pentil es fan servir com additiu alimentari pel seu sabor afruitat. El que fa la química!

dimarts, 10 de març del 2015

Violes enfront el càncer i la sida

Algunes espècies del gènere Viola es coneixen amb el nom de pensaments en funció de com es disposin les peces superiors de la corol·la. Un d’aquests pensaments és el pensament de camp (Viola arvensis) que té una flors d’un blanc pur amb unes notes de groc a la gorga per indicar als insectes el camí cap el apreciat nèctar. Poca importància podria donar-se-li a la planta sinó fos perquè de fa pocs anys se sap que aquesta espècie és especialment rica en uns pèptids de la família dels ciclòtides amb propietats excepcionals enfront alguns tipus de tumors i, fins i tot, té una alta activitat enfront el virus de la SIDA! Qui diria que una flor tan delicada por tenir tanta mala llet 

dissabte, 7 de març del 2015

Una planta... de nassos!

Una planta ben present a moltes valls del nostres Pirineus és Antirrhinum majus. Malgrat que la planta es coneix habitualment amb el nom de conillets, un cop d’ull a l’excelsa obra “Noms de Plantes” del TermCat ens fa adonar de la riquesa de sinònims complementaris que recull el mateix diccionari normatiu del DIEC. Només citant els que tenen noms d’animals n’he trobat uns 12 més: boca de conill, boca de drac, boca de dragó, boca de lleó, botons de gat, gatets, gatolins, gossets, gossos, llops, morro de vedell, vedells. Curiosament l’etimologia del gènere poc té a veure amb els animals: Antirrhinum prové del grec “anti” ( = semblant a) i “rhinon” ( = nas) atès que les flors de perfil sembla que tinguin nas. El corpus lingüístic de les nostres plantes... és fabulós!

dilluns, 2 de març del 2015

La Viola... d'un "parell"

Tampoc resulta massa freqüent pels nostres Pirineus la viola de pastor (Viola biflora) malgrat que presenta una distribució mundial que va des del Japó fins Estats Units passant per tot Àsia i Europa. Com el seu nom indica les flors solen aparèixer a parells (d’ací l’epítet “biflora”) i en alguns llocs se'n fan infusions de les flors i de les fulles per les seves propietats medicinals com a emol·lient, pectoral i laxant. Atenció però en posar massa flors a la infusió fins que l’aigua es torni groga: hi ha la creença que provoca diarrea!