La berbena (Verbena officinalis) continua ben florida a les acaballes de l’estiu malgrat ser planta que té el seu màxim esplendor a finals de primavera. L’epítet officinalis ja ens retrau a pensar en que és planta medicinal (sobretot com a sedant suau) però en aquest cas, a més de propietats curatives en són destacables les suposades propietats màgiques que se li atorguen. El gènere deriva del llatí “verbera” que significa vergassades, fuets i altres estris per fer assots i flagels utilitzats pels antics sacerdots en alguns rituals. Sembla ser que el mot antic llatí “Verbenae” era el nom que rebien els ramells de plantes sagrades com l’olivera, el llorer o la murta (i també la berbena!) en algunes cerimònies. Però per a gaudir d’aquesta suposada “màgia” calia recol·lectar-la per la nit, coincidint amb el solstici d’estiu, és a dir, la nit de Sant Joan. Això ens porta a relacionar-ho amb la nostra revetlla (anomenada "verbena" també en moltes contrades) atès que en l’antiguitat “anar de berbena” (a recol·lectar la planta) per fer-la màgica i aconseguir l’amor desitjat, era una festa important i, molt probablement, d’aquí prové el nom del nostre festeig popular nocturn de la revetlla de Sant Joan. El suposat efecte afrodisíac feia que la disbauxa de la nit junt amb les danses al caliu de la foguera, "facilites" que sorgissin un bon nombre de "relacions de parella" perduradores. Tanta n’era la reputació d’aquesta planta que durant l'Edat Mitjana els endevins i les bruixes en feien brevatges i pocions amb la berbena que facilitaven seduir i guanyar-se la parella estimada. O sigui que ja sabeu; si desitgeu fer un encanteri per robar el cor al nostre amor desitjat... berbena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada