dilluns, 25 d’abril del 2011

Parlant de flors menudes

Potentilla micrantha by pastilletes
Potentilla micrantha, a photo by pastilletes on Flickr.
La Potentilla micrantha és una planta de muntanya mitjana que s'estén per bona part dels nostres Pirineus. El seu nom científic fa referència a la mida de les seves flors que són molt i molt petites. Així micrantha prové del grec mikro = petit, baix i anthos = flor, per tant de flor petita. El nom genèric Potentilla fa referència a les propietats medicinals d'algunes espècies (no és aquest el cas) d'aquest gènere. Potentilla prové del llatí postclàssic  potens, - entis = potent, poderós, que té poder; i  - illa = sufix de diminutiu. Tot plegat al·ludeix a les poderoses presumptes propietats tòniques i astringents d'aquesta planta. Més curiós són els noms en català "fragassa de flor petita" o "maduixera borda" que esmenten clarament el seu semblant morfològic -flors i fulles- amb la maduixera boscana comestible (Fragaria vesca). Però el curiós del cas és que sovint comparteixen hàbit i no és estrany trobar-les convivint en una mateix lloc. Per sort, la Potentilla micrantha no fa un fruit tou i cridaner sinó tot el contrari i per tant ningú la pot confondre. També és força singular la mida de tota la planta, que fa que les fulles siguin molt més llargues que les tiges floríferes i, per descomptat, de les boniques i delicades flors tal i com s'endevina en la fotografia. 

dilluns, 4 d’abril del 2011

Sparganium angustifolium... o com de llarga pot ser una fulla!

Sparganium angustifolium, a photo by pastilletes on Flickr.
El nom del gènere Sparganium deriva del grec sparganon i indica una planta amb fulles en forma de cinta o acintada. De fet, s'han arribat a mesurar fulles de més de 3 metres de llarg, que no es poc!!!

Entre encanteris i memòria

Vinca major by pastilletes
Vinca major, a photo by pastilletes on Flickr.
El nom del gènere Vinca prové del llatí vincire que indica subjectar, travar o lligar, en clara referència a les seves tiges flexuoses que s'entortolliguen entre elles i amb altres plantes i que en tocar el terra tenen una extraordinària capacitat d’arrelament. 

Per bé que es fa servir molt en jardineria, és una planta tòxica pels alcaloides que conté. Un dels més coneguts és la vincamina  que té efectes nootròpics en facilitar la circulació sanguínia  cerebral i, en conseqüència, una major oxigenació del cervell. Les substàncies nootròpiques són aquelles que actuen  sobre les capacitats cognitives millorant la intel·ligència, l’aprenentatge, la concentració i la memorització, sense efectes secundaris sobre el sistema nerviós central. El vocable "nootròpic" deriva del grec en el seu doble significat: noos (intel·ligència) i tropo (moviment).

Ara no us penseu però que la poden utilitzar els estudiants... de cap manera!!! Només la prenen la gent gran que té pèrdues de memòria significatives.

En català també se la coneix com a viola de bruixa atès que se li suposen virtuts màgiques i s'utilitza en poderosos encanteris d'amor...


dijous, 10 de març del 2011

Una saxífraga de rècord Guinness!

Saxifraga oppositifolia by pastilletes
Saxifraga oppositifolia, a photo by pastilletes on Flickr.
Plini el Vell ja afirmava en la seva Naturalis Historiae que les saxífragues tenen la capacitat de trencar les pedres amb les seves fortes arrels. De fet, la paraula saxifraga ve del llatí saxum, (pedra) i frangere, (trencar, esmicolar) amb clara al·lusió al que ja pensaven els antics. És més, la "teoria del signes" induïa a la creença que algunes saxífragues esmicolaven també les "pedres" del ronyó o de la bufeta urinària i en facilitaven la seva l'eliminació.
La Saxifraga oppositifolia de la fotografia creix en llocs més o menys pedregosos i té com un dels caràcters diferencials la disposició de les fulles oposades. D'aquí el nom popular de saxífraga de fulles oposades o, també, saxífraga porpra pel bonic color de les seves flors.

Aquesta planta que creix sovint en forma de coixinets amb flors més o menys atapeïdes, pot aguantar baixíssimes temperatures i això ho demostra el fet que és de les poques que viuen a la zona àrtica. També és una de les poques plantes que sovint trobem als nostres Pirineus per sobra dels 3000 metres d'alçada. De fet, la comunitat científica li atorga el record de ser la planta que viu a major latitud del mon, havent-se localitzat al nord de Gloenlàndia en les coordenades 83°15'N.

L'altre fet anecdòtic és que les flors són comestibles i algunes tribus del Canada en fan un excel·lent plat tot barrejant-ne els pètals amb formatge.... Caldrà provar-ho!!!