Narcissus... una alegria pels nostres sentits

Avui una planta rara als Pirineus, però freqüent a algunes muntanyes emblemàtiques com Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i Montserrat. L'almesquí (Narcissus assoanus) és un narcís petitó, molt flairós i d'un groc tendre però cridaner. Una alegria pels nostres sentits.

Innocència, desig i modèstia... en una sola flor

El pensament silvestre o herba de la Trinitat (Viola tricolor subsp. subalpina) pertany també al gènere Viola i no sembla a primer cop d'ull que s'intueixi el color violeta tan propi d'aquest gènere. Amb tot, el nom trinitària deriva del llatí "trinitarĭus" -conjunt de tres- en al·lusió als tres colors de la flor en les plantes cultivades que de ben segur haureu vist: el color blanc representa la innocència, el groc és desig i el violeta és modèstia. Els tres colors junts representen el record i per aquest motiu se la coneix a moltes contrades com a "pensaments".

Una planta de pètals "canins"

La dent de ca (Erythronium dens-canis) és una planta que floreix tot just quan desapareix la neu. Tant el seu nom en català com l'epítet en llatí, refereix a la semblança amb una dent de gos. Però, on és aquesta similitud? No la veurem a menys que desenterrem el bulb que, justament té un color blanc marfil i forma de... dent canina!

El vigor de les fulles del faig

Les fulles del faig (Fagus sylvatica) al néixer són d'un verd francament primaveral amb les vores delicadament piloses. Aquest fullams creix dels brots amb tal celeritat que es diu que hom pot veure-les brollar a ull nu per poca paciència que es tingui. Pura energia de la natura!

Un símbol de l'amor?... les violes!

Aquesta flor pertany al gènere Viola (violetes, en català) i pren el nom a partir de llatí fent referència al color “violeta” atès què les seves flors solen tenir aquesta tonalitat. A la vegada el mot llatí "viola" procedeix del vocable grec "Io"; en la mitologia grega, "Io" era l'amant de Júpiter. Es diu que la dona de Júpiter estava gelosa d’ “Io”, motiu pel qual Júpiter la va protegir convertint-lo en un petit vedell. Perquè "Io" pogués alimentar-se bé, Júpiter va crear les plantes del gènere Viola. Tant l'origen llegendari de les violetes com el seu particular flaire ha estat el motiu per tal que aquesta flor es convertís en un símbol de l'amor. Molts amants han mostrat el seu amor regalant a la seva estimada unes violetes. La fragància de la violeta s'havia utilitzat també per crear filtres d'amor, amb els quals es podia conquerir la dona estimada. I fins i tot ara, molts perfums comercials tenen -en la seva oculta formulació- un toc de Viola.

Dendrocronologia i clima... posant anys als arbres!

Sabeu que hi ha una ciència -la dendrocronologia- que s'ocupa de la datació dels anells de creixement dels arbres, i que ja al s. XV Leonardo da Vinci va reconèixer la relació entre aquests anells i el clima que suportà la planta??? Amb aquestes tècniques s'ha datat dins l’avetosa del Clot dels Bous, prop dels Encantats, un avet de... 509 anys!

Així que marxa la neu dels prats... Ranunculus pyrenaeus!

A les prades humides de les parts altes de la Val d'Aran, no hi falta mai el Ranunculus pyrenaeus subsp. pyrenaeus així que marxa la neu. Un bon exemple d'un endemisme dels nostres Pirineus (i dels Alps).