El cascall marí o rosella groga (Glaucium flavum) és
una altra planta de flors ben grogues que podem trobar prop de platges i
codolars dels rius. L'epitet flavum és un cultisme que designa el color groc intens
que recorda al foc. Prové del llatí flavus (groc or, o també ros-clar referit
als cabells daurats). I aquest, a la vegada, s'associa a una arrel indoeuropea bhel-1
(brillar), també continguda en llatí en la paraula flamma (flama), d'on prové flamíger, i en el verb flagrāre (cremar) d'on es deriva, per exemple, deflagració.
En castellà aquesta mateixa planta es coneix amb el nom de glaucio amarillo i
en aquesta cas, l’etimologia del vocable “amarillo” ve del llatí amarus, (amarg,
trist), a través de la forma amarĕllus. Aquest color es relacionava amb les malalties llargues, com la
tisi o desordres hepàtics que comportaven icterícia (amb una simptomatologia
clàssica de la pell grogosa!), i vinculades a la bilis, que en l’antiguitat s'anomena
també com "humor amarg". En l’edat mitjana, “amarillo” es relacionava
també amb la malenconia, que en aquells temps era tractada com una patologia, caracteritzada
per la tristesa d'ànim i brots de bogeria (ufff!). En definitiva, em quedo amb
l’origen etimològic del nostre estimat groc ben relacionat amb el costum d’acolorir
uns bons fideus a la cassola amb el sabor del safrà (Crocus = groc) que, a la vegada, deriva
del llatí vulgar safranum i aquest de l'àrab aṣfar (أَصْفَر), amb el significat
de... (PREMI!)... color groc!!!
