El gènere Astragalus està ben representat a tot l’hemisferi
nord amb més de 2000 espècies, i a casa nostra en tenim un bon grapat destacant
a les pastures de l’estatge alpí (d’ací l’epítet alpinus) dels nostres Pirineus
l’espècie Astragalus alpinus. El nom genèric d’Astragalus prové del grec
clàssic άστράγαλος i després del llatí Astragalus aplicat ja en l'antiguitat a algunes
plantes que tenen les llavors de forma cúbica molt semblants a l’os del peu
anomenat, també, astràgal o taba (recordeu el joc de tabes?). A la
vegada el mot astràgal sembla que té l’origen en una arrel indoeuropea ost (h)
- (os), que està present en paraules diverses -però ben conegudes- com osteopatia, osteoporosi,
ostracisme, ossos... i ostra! Doncs..., Ostres!!!... quina sorpresa amb el bonic astràgal alpí.
