Amb les pluges de tardor sol haver-hi una segona florida d’algunes plantes primaverals. Aquest és el cas de la margaridoia (Bellis perennis) que he vist ben florida ja a les acaballes d’octubre. El nom genèric d’aquesta espècie no deixa cap lloc a dubtes; en Linné, quan la va descriure, ja va voler significar la bellesa (“Bellus”) i formosor d’aquest gènere de plantes. Però més curiós és la procedència de “margarita” (o alguna de les seves variants) com se la coneix popularment. El mot “margarita” prové de la paraula grega μαργαρίτης, que significa, literalment, “perla”. I és que la gent veia en les margarites una “flor” amb un botó central semblant... a una “perla”!!! Bonica associació sinó fos perquè la suposada “perla” és, en realitat, la munió de mooooltes flors grogues rodejades de mooooltes flors blanques (l’anomenat capítol) que engatussa als insectes perquè la pol·linitzin. L’atractiu del món vegetal unit a l’atractiu dels noms!
