Fruites comestibles i (potser)... afrodisíaques!

I parlant de Venus m'ha vingut al cap la maduixa (Fragaria vesca). Etimológicament «Fragaria» deriva del llatí "fragum", fent referència a la fragància dels seus fruits i «vesca» prové del llatí "vescus" que vol dir "bo per a menjar". Però més enllà del que ja sabem -un aliment de flaire exquisit- potser no es tan conegut que històricament la maduixa ja era present a les festes i bacanals de l'antiga Roma. Diu la llegenda que aquest fruit en efecte solia fer-se present coincidint amb les festes en honor d'Adonis, a la mort del qual Venus va plorar copioses llàgrimes, que arribades a la terra es van transformar en petits cors de roig intens: les perfumades maduixes!!! Per aquesta mateixa raó es considera que les maduixes van lligades a Venus deessa de l'amor i de la passió sensual i ha arribat fins els nostres dies com una fruita afrodisíaca! La foto, però, és d'un maduixot (que m'acabo de cruspir). Però creieu-me; són molt més saboroses la maduixeta del nostre Pirineu!

La prunera de fulla vermella cada vegada en més jardins

El més de març sol ser època de florida de molts arbrets del gènere Prunus també molt vistosos per la munió de flors de les seves branques despullades, encara, de fulles. En podem trobar un grapat d’espècies pels Pirineus, però la foto d’aquest correspon a un arbret sovint plantat a alguns jardinets d’algunes poblacions de muntanya. El mirabolà o prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera) és caracteritza com el seu nom popular indica per un fullatge vermell-granatós que engalana els indrets més humanitzats. El seu fruit el mirabolà és comestible malgrat que és de difícil digestió comparats amb altres arbres de pinyol del mateix gènere. De fet, l’epítet “cerasifera” fa referència al fruit en forma de cirera (“Cerasus” en llatí). Ahhh, i pels qui hi creuen... forma part de les Flors de Bach!

Parlant de flors menudes

Potentilla micrantha, a photo by pastilletes on Flickr.

La Potentilla micrantha és una planta de muntanya mitjana que s'estén per bona part dels nostres Pirineus. El seu nom científic fa referència a la mida de les seves flors que són molt i molt petites. Així micrantha prové del grec mikro = petit, baix i anthos = flor, per tant de flor petita. El nom genèric Potentilla fa referència a les propietats medicinals d'algunes espècies (no és aquest el cas) d'aquest gènere. Potentilla prové del llatí postclàssic  potens, - entis = potent, poderós, que té poder; i  - illa = sufix de diminutiu. Tot plegat al·ludeix a les poderoses presumptes propietats tòniques i astringents d'aquesta planta. Més curiós són els noms en català "fragassa de flor petita" o "maduixera borda" que esmenten clarament el seu semblant morfològic -flors i fulles- amb la maduixera boscana comestible (Fragaria vesca). Però el curiós del cas és que sovint comparteixen hàbit i no és estrany trobar-les convivint en una mateix lloc. Per sort, la Potentilla micrantha no fa un fruit tou i cridaner sinó tot el contrari i per tant ningú la pot confondre. També és força singular la mida de tota la planta, que fa que les fulles siguin molt més llargues que les tiges floríferes i, per descomptat, de les boniques i delicades flors tal i com s'endevina en la fotografia.