Una planta... de nassos!

Una planta ben present a moltes valls del nostres Pirineus és Antirrhinum majus. Malgrat que la planta es coneix habitualment amb el nom de conillets, un cop d’ull a l’excelsa obra “Noms de Plantes” del TermCat ens fa adonar de la riquesa de sinònims complementaris que recull el mateix diccionari normatiu del DIEC. Només citant els que tenen noms d’animals n’he trobat uns 12 més: boca de conill, boca de drac, boca de dragó, boca de lleó, botons de gat, gatets, gatolins, gossets, gossos, llops, morro de vedell, vedells. Curiosament l’etimologia del gènere poc té a veure amb els animals: Antirrhinum prové del grec “anti” ( = semblant a) i “rhinon” ( = nas) atès que les flors de perfil sembla que tinguin nas. El corpus lingüístic de les nostres plantes... és fabulós!

Tòxica o medicinal?

La foixarda (Globularia alypum) no és estrictament una planta pirinenca tot i que es fàcil trobar-la als fons de les valls pel Berguedà i l’Alt Urgell. El nom científic genèric prové del llatí "globŭlus" en referència a les seves inflorescències capituliformes accentuadament globuloses. L’epítet específic –alypum- deriva del llatí "alypon", i aquest, a la vegada del grec ἄλυπον fent esment en el seu origen a “que calma el dolor”. I és cert que en algunes contrades s’utilitzava antigament per treure el “mal de panxa” ateses les seves virtuts com a laxant i purgant. És per això que en català se la coneix, també, com “senet de pobre”. Però aquest efecte catàrtic avui se sap que prové de la toxicitat dels iridoides presents en les seves fulles i que pot provocar uns còlics més que desagradables per una mala dosificació.