L’escabiosi és el nom tècnic o científic de la sarna que és
una parasitosi contagiosa de la pell, caracteritzada per una intensa pruïja o
picor, amb petites pàpules vermelloses, excoriacions i lesions causades per les
galeries que fan els àcars que la causen. El paràsit que la produeix és un artròpode microscòpic de nom científic Sarcoptes scabiei.
És fàcil relacionar les flors del gènere Scabiosa -ben present a casa nostra- amb aquest
paràsit, i ara ens caldrà aclarir quina n’és la relació.
El terme escabiosi procedeix del llatí Scabies, que
significa 'sarna, lepra, rugositat'. Diuen que va ser l’enciclopedista i metge romà Corneli Cels qui molt probablement va encunyar el terme llatí Scabies, i va descriure
les característiques simptomatològiques de la sarna derivat, a la vegada, del verb
scabere, (que significa rascar o esgarrapar), que també va originar l'adjectiu
scabiosus, “que es grata o sarnós” i d'on prové, finalment, escabiós , que
significa directament 'sarnós'.
Scabies sembla estar relacionat amb l'antiga arrel
indoeuropea *skep-, 'tallar, raspar', de la qual procedeixen diversos termes en
llengües com l'alemany, anglès, noruec, etc... i d’on sembla prové el verb grec
koptein, 'tallar'. I d'aquest verb és d'on s'origina, precisament, el nom del gènere de l'àcar de la
sarna, Sarcoptes (del grec sarx, sarkós, 'carn', i koptein, 'tallar') perquè talla
o lesiona la carn o els músculs, encara que en realitat, posteriorment, es va
veure que aquest paràsit només roman en l'estrat corni de la pell.
I a la planta per què se la va anomenar com Scabiosa? Hi ha
dues hipòtesi que són acumulatives. En primer lloc la planta té una tija força
aspra, però també es té evidència que s’havia utilitzat molt a l’Edat mitjana, precisament,
contra... la sarna!. De fet, avui és reconegut el seu efecte antipruriginós, i fins
i tot es recomana per a diverses afeccions cutànies. Així, la dita castellana
tan coneguda de “sarna con gusto no pica” és molt didàctica i pren tot el sentit traduïda al llatí: non
scabien sicut scabie!
