Senecis que semblen àrnica

El seneci pirinenc (Senecio pyrenaicus) és una planta que s'insinua pròpia dels Pirineus però que es troba repartida per bona part dels sistemes muntanyosos de la península ibèrica. Sovint s'ha confós amb l'àrnica per una certa semblança del capítol floral. Cal recordar que l'àrnica sempre té les fulles oposades i això ens permet diferenciar-la d'altres espècies semblants.

Plantes pensant en... la capa d'ozò

Molt semblant a la foto anterior d'Aster alpinus i sovint compartint el mateix entorn, trobem Erigeron uniflorus una altre asteràcia de captivadors capítols florals. Cal fixar-se amb la espesa pilositat que cobreix bona part de la planta i que sol ser habitual amb plantes que creixen als grans alçades i a les zones àrtiques com és el cas d'aquesta espècie. En aquesta altituds i latituds la radiació és molt extrema i les plantes se solen protegir amb una densa tofa de pèls. Adaptacions biològiques molts milers d'anys abans dels actuals forats de la capa d'ozó!!!

Una planta... estel·lada!

El nom genèric d'Aster alpinus fa referència, en grec, al mot "estel" i francament no hi ha res més encisador que veure un prat alpí ben verd cobert d'una munió d'aquests capítols liles i grocs talment com si fossin estels.

Estratègies (naturals) de protecció de plantes de pastures

Algunes plantes comencen a preparar-se per florir com aquesta cardigassa (Cirsium eriophorum) que sol créixer a prats de pastura. Però ja us podeu imaginar que el bestiar no toca ni una sola d'aquests inflorescències eriçades d'espines i amb una bonica teranyina de pèls blancs. Bona estratègia de protecció!

Narcissus... una alegria pels nostres sentits

Avui una planta rara als Pirineus, però freqüent a algunes muntanyes emblemàtiques com Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i Montserrat. L'almesquí (Narcissus assoanus) és un narcís petitó, molt flairós i d'un groc tendre però cridaner. Una alegria pels nostres sentits.

Innocència, desig i modèstia... en una sola flor

El pensament silvestre o herba de la Trinitat (Viola tricolor subsp. subalpina) pertany també al gènere Viola i no sembla a primer cop d'ull que s'intueixi el color violeta tan propi d'aquest gènere. Amb tot, el nom trinitària deriva del llatí "trinitarĭus" -conjunt de tres- en al·lusió als tres colors de la flor en les plantes cultivades que de ben segur haureu vist: el color blanc representa la innocència, el groc és desig i el violeta és modèstia. Els tres colors junts representen el record i per aquest motiu se la coneix a moltes contrades com a "pensaments".

Una planta de pètals "canins"

La dent de ca (Erythronium dens-canis) és una planta que floreix tot just quan desapareix la neu. Tant el seu nom en català com l'epítet en llatí, refereix a la semblança amb una dent de gos. Però, on és aquesta similitud? No la veurem a menys que desenterrem el bulb que, justament té un color blanc marfil i forma de... dent canina!

El vigor de les fulles del faig

Les fulles del faig (Fagus sylvatica) al néixer són d'un verd francament primaveral amb les vores delicadament piloses. Aquest fullams creix dels brots amb tal celeritat que es diu que hom pot veure-les brollar a ull nu per poca paciència que es tingui. Pura energia de la natura!

Un símbol de l'amor?... les violes!

Aquesta flor pertany al gènere Viola (violetes, en català) i pren el nom a partir de llatí fent referència al color “violeta” atès què les seves flors solen tenir aquesta tonalitat. A la vegada el mot llatí "viola" procedeix del vocable grec "Io"; en la mitologia grega, "Io" era l'amant de Júpiter. Es diu que la dona de Júpiter estava gelosa d’ “Io”, motiu pel qual Júpiter la va protegir convertint-lo en un petit vedell. Perquè "Io" pogués alimentar-se bé, Júpiter va crear les plantes del gènere Viola. Tant l'origen llegendari de les violetes com el seu particular flaire ha estat el motiu per tal que aquesta flor es convertís en un símbol de l'amor. Molts amants han mostrat el seu amor regalant a la seva estimada unes violetes. La fragància de la violeta s'havia utilitzat també per crear filtres d'amor, amb els quals es podia conquerir la dona estimada. I fins i tot ara, molts perfums comercials tenen -en la seva oculta formulació- un toc de Viola.

Dendrocronologia i clima... posant anys als arbres!

Sabeu que hi ha una ciència -la dendrocronologia- que s'ocupa de la datació dels anells de creixement dels arbres, i que ja al s. XV Leonardo da Vinci va reconèixer la relació entre aquests anells i el clima que suportà la planta??? Amb aquestes tècniques s'ha datat dins l’avetosa del Clot dels Bous, prop dels Encantats, un avet de... 509 anys!

Així que marxa la neu dels prats... Ranunculus pyrenaeus!

A les prades humides de les parts altes de la Val d'Aran, no hi falta mai el Ranunculus pyrenaeus subsp. pyrenaeus així que marxa la neu. Un bon exemple d'un endemisme dels nostres Pirineus (i dels Alps).

Vent i primavera = Anemone

Una planta que defineix molt bé aquest cap de setmana al Pirineu: vent i primavera. Perfecte! La planta? Anemone vernalis, que significa justament això (anemos =vent i vernalis = primavera)

Els acònits... calze o corol·la?

I continuem amb les tores... tot fent una mica de “botànica”. La majoria de nosaltres associem el color de les flors amb la corol·la (el conjunt de pètals) atès que això és el més habitual i el calze sovint té color verd. Però en les tores les peces que veiem ben acolorides (blau i grocs) corresponen... als sèpals! És per això que aquest periant s’anomena “calze petaloide”. I on són els pètals??? Doncs s’han transformat en nectaris (glàndules que secreten nèctar) i estan ben amagats dins la flor perquè només hi pugin accedir algunes espècies de borinots i afins.

Tora blava... tora groga... i una tora blanca?

Sabies que als nostres Pirineus tenim 3 espècies de tora i aquesta (Aconitum vulparia) malgrat ser d'un groc pàl·lid se la coneix com la tora blanca?

Preciositat i toxicitat a parts iguals

Anemone narcissiflora.... l'anemone de flors semblants al narcís. Preciositat i toxicitat a parts iguals. I és que moltes plantes de la família de les Ranunculàcies tenen alcaloides tòxics!

Antídot?... segur???

Sabies que la tora groga (Aconitum anthora) malgrat ser una espècie molt tòxica tenia fama de ser un antídot de la tora blava i d'aquí ve el seu epítet específic ("an" = contra i "thora" =planta verinosa")?

Verinosa! de nassos!!!

Sabies que la tora blava (Aconitum napellus) és una de les plantes més tòxiques que tenim al Pirineu i que el sol fet d'arrencar-la pot ser suficient per emmetzinar-te?