Cal tenir cura amb l'àcid oxàlic de les agrelles

Algunes agrelles -com Oxalis pes-caprae- no són pròpies ni tan sols de les nostres contrades i, aquesta en concret, és una planta invasora que prové de Sudàfrica i que ja troben naturalitzada en algunes parts càlides dels nostres Pirineus. Les agrelles o vinagrelles reben aquest nom justament pel caràcter agre i amarg de les seves fulles i flors que han estat en algunes èpoques comestibles. De fet, el mot Oxalis prové de la paraula grega “oxys” que significa amarg. Però, a més, d’Oxalis n’ha derivat el nom de l’àcid oxàlic perquè aquest és present en grans quantitats a la planta i és el responsable del gust amarg i agre. Aquest àcid és irritant, i la seva sal soluble, l'oxalat potàssic, es combina ràpidament amb el calci i el magnesi presents en la sang, provocant una hipocalcèmia sobtada i a voltes perillosa. Per acabar-ho d’adobar, la formació d'oxalat càlcic en altes concentracions, pot provocar l'aparició de cristalls en l'aparell urinari contribuint a la formació de càlculs renals i possibles còlics nefrítics. Consell: gent propensa als còlic nefrítics... les agrelles, ni tastar-les.