Continuant amb el terme del fruit de l'alzina, roure, coscoll, etc., ens podem preguntar... i quin és el mot popular correcte? gla, aglà o bellota??? Dels dos primers mots es pot deduir fàcilment que la "a" inicial és deguda a la presència de l’article: la gla > l’aglà. I, d'entrada, és fàcil pensar que bellota és un castellanisme com una casa de pagès. Però a la comunitat valenciana, a algunes contrades del català occidental i a les illes Pitiüses no és gens inusual escoltar-ho. És una qüestió simple de distribució territorial amb una relació dialèctica directe en què es troben un llatinisme (derivat de glans, glandis) i un arabisme (procedent de balluta). De fet, són les terres més arabitzades on el terme bellota és un terme arrelat i ben genuí que actualment ja recull el nostre diccionari normatiu del DIEC2. I això em porta a pensar en el millor pernil ibèric que és l'anomenat "Pernil de Bellota 100% ibèric" atès que els porcs són alimentats amb aglans de carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) que tenen la reputació de ser aglans dolços i donen lloc a saludables pernils. Saludables? Doncs si, es té constància que els greixos de porc ibèric alimentats amb aglans tenen més del 55% d'àcid oleic (monoinsaturat) i aquests greixos, produeixen un efecte beneficiós sobre el colesterol en sang, propiciant un increment de la taxa del colesterol beneficiós (HDL) i reduint la taxa del colesterol perjudicial (LDL). Només l'oli d'oliva verge té un contingut d'àcid oleic superior!!!. Qui ho anava a dir de la BELLOTA... autèntica etiqueta «pata negra».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada