Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fagaceae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fagaceae. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Gla, aglà o bellota... i a més, saludable!


Continuant amb el terme del fruit de l'alzina, roure, coscoll, etc., ens podem preguntar... i quin és el mot popular correcte? gla, aglà o bellota??? Dels dos primers mots es pot deduir fàcilment que la "a" inicial és deguda a la presència de l’article: la gla > l’aglà. I, d'entrada, és fàcil pensar que bellota és un castellanisme com una casa de pagès. Però a la comunitat valenciana, a algunes contrades del català occidental i a les illes Pitiüses no és gens inusual escoltar-ho. És una qüestió simple de distribució territorial amb una relació dialèctica directe en què es troben un llatinisme (derivat de glans, glandis) i un arabisme (procedent de balluta). De fet, són les terres més arabitzades on el terme bellota és un terme arrelat i ben genuí que actualment ja recull el nostre diccionari normatiu del DIEC2. I això em porta a pensar en el millor pernil ibèric que és l'anomenat "Pernil de Bellota 100% ibèric" atès que els porcs són alimentats amb aglans de carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) que tenen la reputació de ser aglans dolços i donen lloc a saludables pernils. Saludables? Doncs si, es té constància que els greixos de porc ibèric alimentats amb aglans tenen més del 55% d'àcid oleic (monoinsaturat) i aquests greixos, produeixen un efecte beneficiós sobre el colesterol en sang, propiciant un increment de la taxa del colesterol beneficiós (HDL) i reduint la taxa del colesterol perjudicial (LDL). Només l'oli d'oliva verge té un contingut d'àcid oleic superior!!!. Qui ho anava a dir de la BELLOTA... autèntica etiqueta «pata negra».


diumenge, 15 d’octubre del 2017

Dels aglans i "las bellotas"... erotisme etimològic amagat


Avui passejant he pogut fotografia el ben conegut, però curiós fruit dels roures i alzines: una gla o aglà. Curiosament en castellà la traducció és “bellota” i sobta que les seves arrels etimològiques en siguin tan diferents... però només aparentment!. Ambdós mots coincideixen en quelcom que difícilment ens podríem imaginar. M’explico: la paraula gla ve del llatí "glans, glande, glandis" amb el mateix significat inicial del nom que es donava en aquest fruit. Però ja al segle I d.C., l'enciclopedista i metge romà Aule Corneli Cels, en el seu tractat De Medicina, utilitza la paraula "glans" (en català, "gland") repetides vegades per referir-se al...cap del penis! (la forma del qual recorda insinuosament a una gla). Per aquest motiu en el Renaixement, a partir d'aquests texts, es va introduir el cultisme "gland" per referir-se a aquesta part distal i semi-recoberta de l'anatomia del penis com ja ho va fer en Cels. Tanmateix segons el “Breu Diccionari Etimològic de la Llengua Castellana” de Joan Corominas, la paraula “bellota” és present des de 1212 i prové d'àrab "Balluta". El DRAE afegeix que l'àrab el podria haver pres del grec "Balanoté", tot i que també podria venir del grec "Balanos" que va passar al llatí com "Balanus" i ens porta a l’actual paraula "balano", que segons el diccionari normatiu de la DRAE és un cultisme que significa... "cap del membre viril". Qui havia de dir que etimològicament parlant aquests dos mots amaguessin tant d’erotisme!

dimecres, 4 de juny del 2014

El vigor de les fulles del faig

Les fulles del faig (Fagus sylvatica) al néixer són d'un verd francament primaveral amb les vores delicadament piloses. Aquest fullams creix dels brots amb tal celeritat que es diu que hom pot veure-les brollar a ull nu per poca paciència que es tingui. Pura energia de la natura!