dimecres, 14 de setembre del 2016

Una "Rosa dels Alps" als nostres Pirineus!

El neret (Rhododendron ferrugineum) rep el nom d’abarset a les vall d’Andorra (d’on és aquesta fotografia) i el bonic mot de Rosa dels Alps ("Alpenrose") a les regions dels Alps de parla germànica. Malgrat que el neret és un arbust de branques flexuoses i ajagudes, altres espècies del gènere solen ser arbres de les regions properes a l’Himàlaia. Així, tot i que pugi semblar que és una planta ben adaptada als climes freds, la realitat és que no suporta gens bé les glaçades del mig de l’hivern, i per subsistir sempre ha d’estar ben coberta d’un bon gruix de neu talment com una manta. D’aquesta manera és fàcil conèixer el gruix de neu habitual d’una determinada vessant –per exemple a Andorra- només veien quina alçada prenen els abarsets que hi creixen. A més abarsets i més ferms, més gruix de neu! Caminant per la muntanya fixeu-vos que els abarsets sovint es troben entapissant la vessant obaga i són rars a solell on, encara que sembli paradoxal... hi fa moooolt més fred sense la coberta protectora de la neu!

dilluns, 12 de setembre del 2016

Sempervivum... supervivència extrema

El gènere Sempervivum pot fer entapissats en ells llocs més inversemblants com són, per exemple, les escletxes de les roques al capdamunt de molts cims dels nostres Pirineus. Deu el seu nom –sempre viva- al fet que sempre és verda i no perd les fulles ni al vell mig de l’hivern. A més, fins i tot si la violència del vent l’arranca, continua igual de llustrosa conservant pràcticament en tot moment l’esplendor de les seves curtes tiges fins que arriba a arrelar en un altre indret. La capacitat de supervivència és tan gran que pots viure molt de temps sense aigua i en condicions extremes de temperatura, altes a l’estiu (la roca s’escalfa moltíssim) i baixíssimes a l’hivern si no són cobertes per la neu. en les condicions més adverses. En resum, la vitalitat d’aquesta planta és envejable dins el món vegetal alpí. En català, a aquesta espècie se l’anomena matafocs teranyinós, amb virtuts medicinals i... poders màgics!

divendres, 9 de setembre del 2016

"Més content que un gínjol"... i no és un gínjol!

Heu escoltat la dita “estar més content que un gínjol”? Doncs curiosament aquesta fotografia correspon al gínjol o gínjol blau (Iris germànica). Però no ens confonguem!!! És un cas clar d’homonímia tan i tan freqüent dins el món de les plantes. De fet, la dita fa referència a l’arbre del ginjoler (Ziziphus jujuba) i més concretament al seu fruit: el gínjol! No es té certesa de la relació del fruit amb aquesta expressió, però hom diu que en èpoques de fam, el consum excessiu de gínjols (rics en sucres i vitamina C) podia provocar un cert grau d’eufòria amb lleugeres al·lucinacions. Altres autors, però, insinuen que atès que amb la fusta del ginjoler es fan instruments musicals com gralles, dolçaines i tenores que s’usen... en moment d'alegria i de xerinola!. Sigui com sigui... jo estic “més content que un gínjol” perquè ja ha arribat el weekend!

dijous, 8 de setembre del 2016

El lliri blau... missatgera dels Deus?

El lliri blau o lliri dels Pirineus (Iris latifolia) l’haureu vist ufanós en molts prats dels nostres Pirineus. El gènere Iris deriva de la mitologia grega i fàcilment l’associarem amb el mot castellà “arco iris” (arc de Sant Martí) o amb liris de l’ull. Així, en l’antiga Grècia, IRIS era la personificació de l'arc de colors del cel i missatgera dels Deus que anunciava el pacte entre els humans i les divinitats enfurismades i la fi de la tempesta amb un esclat de colors en forma de pont entre el cel i la terra. Linné -amant com era de la mitologia grega- va aprofitar aquest fet per posar nom a aquest grup de plantes per la varietat de colors que ofereixen les flors d’aquest gènere. No em direu que no és una planta divina...