Gatsaules com aliment... a les cabres!

Tot un espectacle la floració del gatsaule (Salix caprea) als boscos encara sense fulla dels nostres Pirineus. Aquí i allà de manera dispersa apareix dins els boscos una nota de color groc ben llampant; són els peus masculins d’aquest arbre! Les flors –unisexuals- es disposen en inflorescències en aments anomenats genèricament com gatells perquè quan són joves recorden la densa i lluent pilositat de la cua d’un gatet. Però un cop es desenvolupa aquest ament surt una munió de flors amb dos llargs estams amb anteres d’un groc viu. Un sol arbre conté milers d’aments i aquests apareixen abans que les fulles i d’aquí la seva vistositat. En castellà es coneix com "sauce cabruno" que, de fet, és la traducció de l’epítet específic del nom científic –caprea- i tot plegat perquè antigament es donaven a menjar les fulles d’aquest salze a les cabres com a farratge. Actualment ja no es fa, però la floració del gatsaule segueix sent tota una exhibició de color.

Sarga amb fulles d'olivera

A les torrenteres i rieres de moltes valls pirinenques és ben freqüent la sarga (Salix elaeagnos) a mig camí entre un arbust ferm o un arbre menudet. L’epítet específic d’aquesta espècie –elaeagnos- que també possiblement veureu escrit com “eleagnus”, fa referència a la similitud de les fulles amb les de l’olivera. De fet en grec ελαιά (elaia) vol dir oliva i la terminació -agnos, també del grec, vol dir pur o veritable. Curiosament, però, el nom popular –sarga- té lligams amb el gènere a través del llatí “salica”, clarament provinent de Salix. Però “salica”, a la vegada, segur que us sona a un conegut principi actiu: els salicilats. En un altre moment en parlarem. Francament les etimologies són d’allò més enrevessat.