 |
| Saxifraga oppositifolia, a photo by pastilletes on Flickr. |
Plini el Vell ja afirmava en la seva Naturalis Historiae que les saxífragues tenen la capacitat de trencar les pedres amb les seves fortes arrels. De fet, la paraula saxifraga ve del llatí saxum, (pedra) i frangere, (trencar, esmicolar) amb clara al·lusió al que ja pensaven els antics. És més, la "teoria del signes" induïa a la creença que algunes saxífragues esmicolaven també les "pedres" del ronyó o de la bufeta urinària i en facilitaven la seva l'eliminació.
La Saxifraga oppositifolia de la fotografia creix en llocs més o menys pedregosos i té com un dels caràcters diferencials la disposició de les fulles oposades. D'aquí el nom popular de saxífraga de fulles oposades o, també, saxífraga porpra pel bonic color de les seves flors.
Aquesta planta que creix sovint en forma de coixinets amb flors més o menys atapeïdes, pot aguantar baixíssimes temperatures i això ho demostra el fet que és de les poques que viuen a la zona àrtica. També és una de les poques plantes que sovint trobem als nostres Pirineus per sobra dels 3000 metres d'alçada. De fet, la comunitat científica li atorga el record de ser la planta que viu a major latitud del mon, havent-se localitzat al nord de Gloenlàndia en les coordenades 83°15'N.
L'altre fet anecdòtic és que les flors són comestibles i algunes tribus del Canada en fan un excel·lent plat tot barrejant-ne els pètals amb formatge.... Caldrà provar-ho!!!
