Avui passejant he pogut fotografia el ben conegut, però curiós
fruit dels roures i alzines: una gla o aglà. Curiosament en castellà la
traducció és “bellota” i sobta que les seves arrels etimològiques en siguin tan
diferents... però només aparentment!. Ambdós mots coincideixen en quelcom que difícilment
ens podríem imaginar. M’explico: la paraula gla ve del llatí "glans, glande,
glandis" amb el mateix significat inicial del nom que es donava en aquest fruit. Però ja al segle I d.C.,
l'enciclopedista i metge romà Aule Corneli Cels, en el seu tractat De Medicina,
utilitza la paraula "glans" (en català, "gland") repetides vegades per
referir-se al...cap del penis! (la forma del qual recorda insinuosament a una gla). Per
aquest motiu en el Renaixement, a partir d'aquests texts, es va introduir el
cultisme "gland" per referir-se a aquesta part distal i semi-recoberta de
l'anatomia del penis com ja ho va fer en Cels. Tanmateix segons el “Breu
Diccionari Etimològic de la Llengua Castellana” de Joan Corominas, la paraula “bellota”
és present des de 1212 i prové d'àrab "Balluta". El DRAE afegeix que
l'àrab el podria haver pres del grec "Balanoté", tot i que també
podria venir del grec "Balanos" que va passar al llatí com
"Balanus" i ens porta a l’actual paraula "balano", que segons el diccionari normatiu de la DRAE és un cultisme que significa... "cap del membre viril". Qui
havia de dir que etimològicament parlant aquests dos mots amaguessin tant d’erotisme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada