Orquídies... i els "grocs" llatins

L’Ophrys lutea o abellera groga és una orquídia força freqüent a les brolles i prats secs de la Catalunya central que ara és ben florida. Sembla prou evident que l’epítet luteus indica el color del label de la flor que és relativament poc freqüent en les orquídies de la nostra flora. Aturem-nos, però, en el ric lèxic llatí per a designar el mateix color groc. A més de luteus (groc simple) i d'on prové, per exemple, luteïna per referir-nos al color del rovell de l'ou, tenim  flavus (groc flamíger) d'aquí paraules tècniques com riboflavina o flavonoide, també luridus (groc pàl·lid), aureus (groc daurat), croceus (groc intens ataronjat, derivat del gènere Crocus, safrà), i galbus, galbinus o gilvus (groc-verdós com el de l'escorça d'una llimona no molt madura) i encara altres per als grocs-ocre (ochra, etc.). I així les llengües romàniques van triar; en francès jaune procedeix de galbinus, l'italià giallo es relaciona amb galbus i gilvus, el romanès galben procedeix de galbus i el català groc de croceus. També l'alemany gelb i l'anglès yellow, llengües no romàniques, utilitzen un vocable del mateix origen que el llatí galbus. Però i el vocable castellà amarillo... d’on prové??? Trista i amarga història etimològica malgrat que el color groc -en la simbologia- s’associa sovint amb un color clar i lluminós, com el sol, que, a la vegada, també es relaciona amb el coneixement i la intel·ligència mitjançant la correspondència de l'astre rei (sol = llum = coneixement). Deixo, doncs, per la propera entrada l’origen etimològic del terme castellà “amarillo”... per allunyar-lo de la formositat de aquesta singular orquídia.  

L’orquídia més gran i més rara dels nostres Pirineus

Les sabatetes de Venus (Cypripedium calceolus) és segurament l’orquídia més gran i més rara que es troba en els nostres Pirineus. El seu nom científic -tot i que d’entrada sembla ben rar- fa esment exactament a un dels seus molts noms populars; Cypripedium procedeix del grec "Kypria" = "Venus" i "pedilon" = "sabata" o "sabateta" per la forma inflada del label de la flor. Curiosament, calceolus prové del llatí i també vol dir “sabateta”. Linné quan la va descriure, de ben segur ja pensava en la preciositat d’aquesta flor atès que Venus era la deessa que representava l’extrema bellesa femenina. I el peus, no cal dir, sempre han estat objecte d’atracció des de l’antiguitat. Així, doncs, ja ho sabeu, si volen llençar una “floreta” per a afalagar a algú, només cal que li digueu.. Cypripedium!

Orquídies "sexuals"?

Ja han sortit les orquídies!!! Concretament aquesta abellera fosca (Ophrys fusca) és d’aquest proppassat diumenge. Les abelleres en general tenen aquest nom perquè són pol·linitzades per abelles a través d’un tipus de pol·linització mímica o d’”atractius sexuals”. Moltes abelleres –potser no tant la de la foto- tenen el label pilós i simulen el cos femení de l’abella fins a tal punt que fins i tot, algunes abelleres, són capaces de secretar les mateixes feromones animals! Les abelles mascles (enganyades) arriben fins i tot a ejacular sobre la flor i amb la “passió del moment” se n'enduen els pol·linis (i el pol·len) de la flor fins una altre planta. Vaja tela com se les empesca la natura... pobres abelles (mascles!)

Una orquídia... de color negre?

Nigritella nigra és una altre orquídia que trobarem a molts prats de muntanya dels Pirineus. El nom científic sembla una redundància, i així és. Tant l’epítet genèric com l’específic fan referència al caràcter molt fosc –gairebé negre- de les seves flors, quan en realitat les flors són d’un vermell granatós. Malgrat que és un gènere en ben poques espècies, té una complexitat taxonòmica remarcable atenent a les darreres propostes sistemàtiques on queda inclòs en el gènere Gymnadenia. Els darrers estudis genètics i d’anàlisis moleculars així ho avalen. O sia que és probable que d’aquí uns anys l’haguem d’anomenar com Gymnadenia nigra (... i que complicats que són els botànics!)

Orchis... el seu nom per "collons"

Orchis sambucina és una orquídia força present en les pastures dels Pirineus a partir de l’abril. Gairebé tothom sap que Orchis prové del grec όρχις que significa "testicles", per la semblança amb els seus tubercles subterranis. El que ja és més ignorat és el mite grec d'Orchis, fill d'una nimfa i un sàtir. La mitologia esmenta que durant una festivitat en honor del Déu Bacus, Orchis va beure en excés i, estant ebri, va tenir relacions amb una sacerdotessa. Quan els Déus van tenir coneixement d'aquesta malifeta, van condemnar a Orchis a la mort. Els seus pares, plens de dolor per aquest episodi, van suplicar als Déus perquè el tornessin a la vida, i aquests van acceptar la petició, i van retornar a Orchis a la vida en forma de... orquídia! Una bonica història sinó fos perquè els botànics ara li han canviat el nom científic pel menys poètic de Dactylorhiza sambucina.