Bulbocodium és un clar exemple de la disbauxa taxonòmica de noms en aquests anteriors gèneres que he comentat. De fet Bulbododium vernum –el d’aquesta fotografia- s’havia anomenat com Merendera bulbocodium i Colchicum bulbocodium en una mostra inequívoca de que tots tres gèneres estan força emparentats. És més, no apostaría res a que ben aviat el gènere Bulbocodium tornarà a incloure’s dins de Colchicum a partir de les dades moleculars que s’estan obtenint. L’etimologia del gènere –Bulbocodium- fa referencia a que la flor neix d’un bulb d’aspecte pilós (bulbo+codium) i, “vernum” fa clar esment a que és planta primerenca que floreix a la primavera. El poden diferenciar de la resta de congèneres justament perquè es primerenca (les espècies de Merendera són de tardor!) i perquè té 6 estams i 1 estil amb 3 estigmes blanquinosos (Crocus té sempre 3 estams i Colchicum té 3 llargs estils ataronjats). Per rematar-ho, Bulbocodium té una distribució restringida als Pirineus (i pre-pirineus) més orientals. Sobrepassat el Principat cap a l’oest, si la trobeu, sospiteu que és una altre espècie!
Hi ha plantes molt i molt semblants. Un exemple és algunes espècies de Bulbocodium, Merendera i Crocus que es poden confondre amb molta facilitat. A més alguns noms populars poden portar a la confusió (greu!) per pensar que són plantes comestibles -per exemple el safrà de muntanya (Crocus vernus) o el conegut castellanisme del "quitameriendas" (Merendera montana)- quan en realitat TOTES són plantes tòxiques o molt tòxiques! Les properes tres entrades faré un comentari sobre cadascun d'aquest gèneres per intentar diferenciar-los fàcilment. De moment deixo un exemplar de Crocus nudiflorus tardonenc.
Si passegeu ara pels prats i pastures de la part més oriental dels Pirineus, és molt probable que us trobeu amb zones on apareix un bon tapís de bulbocodi (Bulbocodium vernum). L’epítet específic –vernum- ja ens diu que és una planta primaveral, a la vegada que els nom del gènere ens fa veure que és una planta acaule (sense tija) i, que per tant, les flors apareixen directament del terra del seu bulb soterrat. De fet el nom genèric –Bulbocodium- el podríem traduir per “bulb llanós o pelut” en un clar retrat de la morfologia d’aquest bulb. Aquesta planta està emparentada amb una altre espècie també dels nostres Pirineus i d’aparença similar: Colchicum autumnale. Aquest parentiu fa que haguem de considerar el bulbocodi com extremadament tòxic com ho és el més conegut còlquic. Per sort, dubto que a ningú se li passi pel cap desenterrar bulbs per a consumir-los.
