A voltes no és senzill trobar l'estreta relació que hi ha entre un nom popular i el seu nom científic. Per això, ens serveix de bon exemple l’estenactis (Erigeron anuus) una margarida introduïda
al nostre Pirineu, d’origen americà. És força rara i més freqüent al
costat francès atlàntic i també per les comarques gironines cap on es va estenent mica en mica. El nom en català pot
semblar estrany sinó tenim present que el nom científic d’aquesta planta abans era
Stenactis annua. Aquest gènere Stenactis prové de la forma prefixada del mot grec
στενός stenós (estret, subtil) i d'ἀcτίς actís (radial) fent referència a les primes
flors radiants del seu capítol molt característic d'aquest antic gènere ara
inclòs dins el gènere Erigeron. I no és mania dels botànics anar canviant noms científics, sinó que aquests s'han d'adequar al Codi de Nomenclatura Botànica i a les noves dades que aporta la biologia molecular. La paraula catalana estenactis està, doncs, "estretament" lligat a la del seu antic gènere Stenactis. Fàcil, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada