Coneixes
algú que es digui Narcís??? Sabies que en francès el nom és Narcisse, en euskera Narkis, en alemany
Narzis i en anglès Narcissus? Doncs en el món de les flors tenim ben a prop
nostre el gènere Narcissus -d’on prové el nostre mot Narcís- que té l’origen en
el llatí narcissus i aquest del grec
νάρκισσος [nárkissos], i a partir d’aquí se’n perd la pista en el temps, tot
sospitant que es tracta d'un terme de préstec d'una llengua mediterrània prehelènica.
Sí que es coneix, però, prou bé el seu origen mitològic en una bella història
de vanitats i desamors que val la pena no ignorar.
La història de Narcís -l'home que
només podia estimar-se a si mateix- és una de les més conegudes de la mitologia
grega. Les versions sobre la maledicció que li va fixar la seva incapacitat
d'estimar a altres, són moltes. La lectura oficial -la d'Ovidi- fa al·lusió a la
nimfa Eco (ressò en català, però eco en castellà!) condemnada per Hera a
repetir sempre les últimes paraules que sentia. El mite ens diu que un dia, caminant Narcís pel
bosc, va preguntar si hi havia algú aquí i la nimfa Eco va repetir "aquí,
aquí". Quan Narcís la va veure, va rebutjar el seu amor i Eco va fugir a
una cova, on el seu plor encara ressona. La deessa de la venjança -Nèmesi, la que arruïna als superbs-
no va tenir pietat de Narcís i el va condemnar, també, a
enamorar-se eternament del seu propi reflex.
En totes les històries conegudes el final sempre és el mateix: Narcís queda embadalit per la seva imatge
projectada en un llac i cau a l'aigua, ofegant-se. D'aquest personatge neix una
planta, el NARCISSUS, que va créixer per primera vegada on va morir el jove. I
també sorgeix el terme narcisista, que s'associa a persones que estan més
pendents de si mateix que de ningú més.
Algú podria pressuposar una relació
en la semblança dels noms νάρκισσος [nárkissos] "narcís" i νάρκη
[Närke] "atordiment, sopor" (d'on vénen els mots narcòtic i narcotràfic), la qual cosa ha portat a que molts relacionin les dues paraules, però els entesos ho
posen més que en dubte. Per altra banda la llegenda diu
que la seva fragància és una de les més delicades del món i els romans ja la
feien servir com perfum i el seu delicat aroma és el responsable de les seves suposades
propietats relaxants. Malgrat això... atenció, conté l’alcaloide narcisina!,
una substància fortament tòxica i amb acció paralitzant. O sigui que, ja sigui pel seu flaire embriagador o pel seu efecte tòxic, olorar massa estona aquesta flor por produir
somnolència i un cert efecte... NARCÒTIC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada