 |
| Flors de Rosmarinus officinalis |
Un
bon grapat d’espècies porten l’epítet “officinalis” i poc
o molt la gent coneix que aquest mot fa referència clar a que la planta és
medicinal o, si més, no, s’havia usat com a planta guaridora. Sembla ser que
aquest epítet del llatí medieval molt utilitzat per en Linné quan descrivia espècies, indicava
ja llavors espècies amb
interès curatiu o culinari. Però, i això? Officinalis és una declinació del llatí
officina (taller, fàbrica), abans opificina, de tal manera que officcinalis és 'el que pertany a una oficina'.
Però hem de tenir en compte que a l’època medieval, les fabriques i el tallers
(o el magatzems!) on es cultivaven plantes medicinals era... als monestirs! De fet, encara avui en dia parlem de l'"oficina" de farmàcia!!!
Però anem un xic més enrere amb
el mot llatí officina (taller,
fàbrica) que abans va ser opificina. Aquest
darrer, es compon de l'arrel d'opus
(treball) i l'arrel de facere (fer,
realitzar). De la mateixa manera, la paraula catalana ofici (o oficial o
oficiós) procedeix de officium (treball, execució d'una tasca, obligació,
deure, càrrec), i és, en realitat, una contracció d' opificium (op (i) ficium > opficium > officium), que
és la forma més antiga que està testificada. Opificium es compon, doncs, de l'arrel d'opus (treball) i l'arrel
de facere (fer), i porta un sufix de
resultat, així que seria el resultat de “fer una feina”. I contextualitzat al
nostre epítet... la feina de curar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada