dijous, 24 de maig de 2018

Flors de groc explosiu... flors d’”amarillo” ictèric


El cascall marí o rosella groga (Glaucium flavum) és una altra planta de flors ben grogues que podem trobar prop de platges i codolars dels rius. L'epitet flavum és un cultisme que designa el color groc intens que recorda al foc. Prové del llatí flavus (groc or, o també ros-clar referit als cabells daurats). I aquest, a la vegada, s'associa a una arrel indoeuropea bhel-1 (brillar), també continguda en llatí en la paraula flamma (flama), d'on prové flamíger, i en el verb flagrāre (cremar) d'on es deriva, per exemple, deflagració. En castellà aquesta mateixa planta es coneix amb el nom de glaucio amarillo i en aquesta cas, l’etimologia del vocable “amarillo” ve del llatí amarus, (amarg, trist), a través de la forma amarĕllus. Aquest color es relacionava amb les malalties llargues, com la tisi o desordres hepàtics que comportaven icterícia (amb una simptomatologia clàssica de la pell grogosa!), i vinculades a la bilis, que en l’antiguitat s'anomena també com "humor amarg". En l’edat mitjana, “amarillo” es relacionava també amb la malenconia, que en aquells temps era tractada com una patologia, caracteritzada per la tristesa d'ànim i brots de bogeria (ufff!). En definitiva, em quedo amb l’origen etimològic del nostre estimat groc ben relacionat amb el costum d’acolorir uns bons fideus a la cassola amb el sabor del safrà (Crocus = groc) que, a la vegada, deriva del llatí vulgar safranum i aquest de l'àrab aṣfar (أَصْفَر), amb el significat de... (PREMI!)...  color groc!!!