Sempervivum... supervivència extrema

El gènere Sempervivum pot fer entapissats en ells llocs més inversemblants com són, per exemple, les escletxes de les roques al capdamunt de molts cims dels nostres Pirineus. Deu el seu nom –sempre viva- al fet que sempre és verda i no perd les fulles ni al vell mig de l’hivern. A més, fins i tot si la violència del vent l’arranca, continua igual de llustrosa conservant pràcticament en tot moment l’esplendor de les seves curtes tiges fins que arriba a arrelar en un altre indret. La capacitat de supervivència és tan gran que pots viure molt de temps sense aigua i en condicions extremes de temperatura, altes a l’estiu (la roca s’escalfa moltíssim) i baixíssimes a l’hivern si no són cobertes per la neu. en les condicions més adverses. En resum, la vitalitat d’aquesta planta és envejable dins el món vegetal alpí. En català, a aquesta espècie se l’anomena matafocs teranyinós, amb virtuts medicinals i... poders màgics!