Antídot?... segur???

Sabies que la tora groga (Aconitum anthora) malgrat ser una espècie molt tòxica tenia fama de ser un antídot de la tora blava i d'aquí ve el seu epítet específic ("an" = contra i "thora" =planta verinosa")?

Verinosa! de nassos!!!

Sabies que la tora blava (Aconitum napellus) és una de les plantes més tòxiques que tenim al Pirineu i que el sol fet d'arrencar-la pot ser suficient per emmetzinar-te?

El lli i l'origen del mot "línia"

El Linum narbonense o lli blau fa una vistoses flors que de tan formoses només es deixen veure en tot l'esplendor dels dies de sol. Tot i el to poètic, aquest fet respon a la fotonàstia, un fenomen que fa que els pètals es tanquin protegin els òrgans reproductors centrals per la nit o en dies ennuvolats i amb risc de pluja. Etimològicament Linum té un origen força incert tot i que les diferents hipòtesis apunten que Linum significa "fil" atès que aquestes plantes s'han utilitzats en diferents indrets per a la confecció tèxtil. De fet, el mot "línia" deriva de la utilització d'un "fil de lli" per a determinar un traç rectilini. L’epítet específic, narbonense, força freqüent en plantes de la nostra terra baixa, fa inequívoca referència a la ciutat de Narbona, en la regió occitana de Llenguadoc.

A més d'obtindre'n fibres tèxtils i ser un bon laxant i emol·lient, de les llavors se n'obté també l'oli de lli molt preuat actualment per ser ric en àcids grassos de les sèries Omega 3, Omega 6 i Omega 9. Per acabar-ho d'adobar fa poc temps s'ha demostrat que en aquesta planta hi ha quantitats significatives de "justidine B" un compost que està demostrant ser un potent anticancerigen. Si en voleu més informació podeu revisar aquesta publicació.

Una "rosa" al desert de Namib?

Enguany he tingut l'oportunitat de visitar els deserts de Namib i el del Kalahari durant les meves vacances. Entre tanta aridesa m'ha sorprès aquesta planta que, justament per la seva bellesa, els locals anomenen "rosa del desert". El seu nom científic és Adenium obesum i atesa la bellesa de les seves flors i la facilitat de cultiu es ben coneguda pel horticultors. El nom Adenium es deriva del nom àrab de la planta, "Oddaejn", que significa Aden, ciutat i nom antic amb que es coneixia l'actual regió del Iemen. L'epitet obesum fa referència al seu aspecte de tronc bombat i cras si el creixement ha estat a la natura i la planta està ben desenvolupada.

Tot i que sovint pren forma d'arbust, en el seu hàbitat natural aquestes plantes són molt variables; sovint prenen aparença arbustiva, però, en general, són arbres de creixement molt lent i que poden viure centenars i centenars d'anys. A la regió de l'Àfrica austral que he recorregut, els hiverns poden ser molt secs i freds, i en aquesta planta el clima pot induir períodes de repòs que impliquen la pèrdua total de fullatge sense que per això deixin de continuar florint. Això fa que prengui una aparença singular i destaqui al mig del paisatge. No ens poden però deixar enganyar per la seva formositat; com la majoria d'apocinàcies cal considerar-la una planta tòxica i ben emparentada amb la ja comentada viola de bruixa.

Mesembryanthemum cristallinum... o com espavilar-se si fa calor

Herba cristal·lina, herba gelada, cabellera de la reina, cristal·lina o herba de la plata és algún dels noms amb que es coneix a Mesembryanthemum cristallinum i que fan clar esment al caràcter espectacularment perlat de les fulles d'aquesta planta de la família de les aizoàcies. El nom del gènere explica que les seves flors s'obren al migdia (del grec Mesembria = el migdia; i del grec ánthemon = flor) quan el sol és ben alt i fa molta calor en el seu hàbitat natural de dunes i salines del nostre litoral.

El que sorprèn més d'aquesta planta en són les fulles i altres òrgans -com els fruits- totalment recoberts de  glàndules que li donen, a voltes, un aspecte caramel·litzat i papil·losa a l'epidermis. Aquestes papil·les funcionalment són una adaptació a climes molt càlids i des del punt de vista morfològic corresponen a pèls vesiculars morts i plens de líquid que tenen l'objectiu de reflectir bona part de la llum directe del sol i així evitar el sobreescalfament excessiu.

Novament aquesta espècie es consumeix com a verdura atès que aportar als plats un element refrescant per l'alt contingut aquos i lleugerament salat que poseeix. Malgrat ser utilitzada des d'antic, actualment alguns restaurant d'alta cuina sol servir-lo en amanides o com a decoració dels plats en fred a partir d'una herba oblidada o ignorada que es recupera per aportar nous contrastos organolèptics i, sobretot, cristal·lins als nostres plats.