Papallonejant...

Una de les famílies més importants a tot el món -i també a casa nostra- són les papilionàcies, fabàcies o lleguminoses. Tots tres noms són ben acceptats i no trobareu gaires famílies botàniques que tinguin tres sinònims encara en ús. A aquest fet se l’anomena «Noms Botànics Descriptius» i estan recollits al Codi de Nomenclatura Botànica a través de les excepcions validades dels Nomina Conservanda. No embolico més la troca.

Dels tres noms d’aquesta família, les papilionàcies és el mot que s’està deixant de banda per bé que els botànics taxònoms encara s’esbatussen per protegir legalment aquest nom a nivell de rang de subfamília. El nom que seguiria més la norma seria el de fabàcies però és dóna la paradoxa de que el gènere “tipus” Faba, ara s’ha subsumit dins el gènere Vicia i -de moment- ja no es considera.  Un petit desgavell tot plegat.

Però anem a lo nostre: els noms i la seva etimologia. Sembla força obvi que papilionàcies té a veure amb la forma de la flor -molt constant- que té semblança a una papallona. I el nom lleguminoses a que el fruit és gairebé sempre una llegum. Però quedem-nos amb el nom papilionàcies que és pràcticament igual en castellà: papilionáceas. En català “papallona” prové del francès papillon que a alhora prové del llatí “papilion” que significava “tenda de campanya” i també papallona, segurament per la semblança d’ambdós. En sentit figuratiu, és fàcil imaginar per comparació, els batecs de la papallona amb el del tendal afectat pel vent. Però, us heu preguntat d’on prové el nom castellà de «mariposa»??? Les cròniques indiquen que el seu origen està en una cançó infantil; els nens perseguien les papallones pel convenciment que portaven l’ànima de la Verge Maria i quan les aconseguien agafar els cridaven: «Maria, posa!». Ara potser s’entén més perquè no és el mateix “mariposear” que papallonejar.