Què amaga el nom d'Astragalus?

Força freqüent a les parts més baixes de moltes valls pirinenques, l’estaca-rossí (Astragalus incanus) sovint passa desapercebut perquè creix ajagut arran de terra. D’espècies del gènere Astragalus n’hi ha un bon grapat als Pirineus –una vintena- i per tant no us serà difícil topar-vos amb algun tàxon. El nom del gènere és controvertit tot i que sembla prové del grec fent esment la forma de la llavor –més o menys cúbica- que sembla un astràgal o taba que es correspon a un os de la cama enclavat en l’home entre els mal·lèols de la tíbia i del peroné. Potser això us sembla força inimaginable, però de ben segur més d’un haurà jugat de petitó amb un astràgal de xai que, en el joc de l’osset o de la taba, es tirava a tall de dau. Ara seria inconcebible aquest joc.