dilluns, 4 d’abril del 2011

Entre encanteris i memòria

Vinca major by pastilletes
Vinca major, a photo by pastilletes on Flickr.
El nom del gènere Vinca prové del llatí vincire que indica subjectar, travar o lligar, en clara referència a les seves tiges flexuoses que s'entortolliguen entre elles i amb altres plantes i que en tocar el terra tenen una extraordinària capacitat d’arrelament. 

Per bé que es fa servir molt en jardineria, és una planta tòxica pels alcaloides que conté. Un dels més coneguts és la vincamina  que té efectes nootròpics en facilitar la circulació sanguínia  cerebral i, en conseqüència, una major oxigenació del cervell. Les substàncies nootròpiques són aquelles que actuen  sobre les capacitats cognitives millorant la intel·ligència, l’aprenentatge, la concentració i la memorització, sense efectes secundaris sobre el sistema nerviós central. El vocable "nootròpic" deriva del grec en el seu doble significat: noos (intel·ligència) i tropo (moviment).

Ara no us penseu però que la poden utilitzar els estudiants... de cap manera!!! Només la prenen la gent gran que té pèrdues de memòria significatives.

En català també se la coneix com a viola de bruixa atès que se li suposen virtuts màgiques i s'utilitza en poderosos encanteris d'amor...


1 comentari:

Daniel Climent Giner ha dit...

M'ha agradat l'entrada.
Jo també vaig parlar de la Vinca a l'article http://metode.cat/Revistes/Document/El-baladre-i-les-apocinacies

I en alguna ocasió també n'he parlat en visites de camp amb alumnes o amics:
https://youtu.be/XcLWeJ_cCk4

Daniel Climent