Orquídies... i els "grocs" llatins

L’Ophrys lutea o abellera groga és una orquídia força freqüent a les brolles i prats secs de la Catalunya central que ara és ben florida. Sembla prou evident que l’epítet luteus indica el color del label de la flor que és relativament poc freqüent en les orquídies de la nostra flora. Aturem-nos, però, en el ric lèxic llatí per a designar el mateix color groc. A més de luteus (groc simple) i d'on prové, per exemple, luteïna per referir-nos al color del rovell de l'ou, tenim  flavus (groc flamíger) d'aquí paraules tècniques com riboflavina o flavonoide, també luridus (groc pàl·lid), aureus (groc daurat), croceus (groc intens ataronjat, derivat del gènere Crocus, safrà), i galbus, galbinus o gilvus (groc-verdós com el de l'escorça d'una llimona no molt madura) i encara altres per als grocs-ocre (ochra, etc.). I així les llengües romàniques van triar; en francès jaune procedeix de galbinus, l'italià giallo es relaciona amb galbus i gilvus, el romanès galben procedeix de galbus i el català groc de croceus. També l'alemany gelb i l'anglès yellow, llengües no romàniques, utilitzen un vocable del mateix origen que el llatí galbus. Però i el vocable castellà amarillo... d’on prové??? Trista i amarga història etimològica malgrat que el color groc -en la simbologia- s’associa sovint amb un color clar i lluminós, com el sol, que, a la vegada, també es relaciona amb el coneixement i la intel·ligència mitjançant la correspondència de l'astre rei (sol = llum = coneixement). Deixo, doncs, per la propera entrada l’origen etimològic del terme castellà “amarillo”... per allunyar-lo de la formositat de aquesta singular orquídia.