Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tòxica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tòxica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de març del 2018

Els Narcissus... les flors més presumides!


Coneixes algú que es digui Narcís??? Sabies que en francès el nom és Narcisse, en euskera Narkis, en alemany Narzis i en anglès Narcissus? Doncs en el món de les flors tenim ben a prop nostre el gènere Narcissus -d’on prové el nostre mot Narcís- que té l’origen en el llatí narcissus i aquest del grec νάρκισσος [nárkissos], i a partir d’aquí se’n perd la pista en el temps, tot sospitant que es tracta d'un terme de préstec d'una llengua mediterrània prehelènica. Sí que es coneix, però, prou bé el seu origen mitològic en una bella història de vanitats i desamors que val la pena no ignorar.

La història de Narcís -l'home que només podia estimar-se a si mateix- és una de les més conegudes de la mitologia grega. Les versions sobre la maledicció que li va fixar la seva incapacitat d'estimar a altres, són moltes. La lectura oficial -la d'Ovidi- fa al·lusió a la nimfa Eco (ressò en català, però eco en castellà!) condemnada per Hera a repetir sempre les últimes paraules que sentia. El mite ens diu que un dia, caminant Narcís pel bosc, va preguntar si hi havia algú aquí i la nimfa Eco va repetir "aquí, aquí". Quan Narcís la va veure, va rebutjar el seu amor i Eco va fugir a una cova, on el seu plor encara ressona. La deessa de la venjança -Nèmesi, la que arruïna als superbs- no va tenir pietat de Narcís i el va condemnar, també, a enamorar-se eternament del seu propi reflex.

En totes les històries conegudes el final sempre és el mateix: Narcís queda embadalit per la seva imatge projectada en un llac i cau a l'aigua, ofegant-se. D'aquest personatge neix una planta, el NARCISSUS, que va créixer per primera vegada on va morir el jove. I també sorgeix el terme narcisista, que s'associa a persones que estan més pendents de si mateix que de ningú més.

Algú podria pressuposar una relació en la semblança dels noms νάρκισσος [nárkissos] "narcís" i νάρκη [Närke] "atordiment, sopor" (d'on vénen els mots narcòtic i narcotràfic), la qual cosa ha portat a que molts relacionin les dues paraules, però els entesos ho posen més que en dubte.  Per altra banda la llegenda diu que la seva fragància és una de les més delicades del món i els romans ja la feien servir com perfum i el seu delicat aroma és el responsable de les seves suposades propietats relaxants. Malgrat això... atenció, conté l’alcaloide narcisina!, una substància fortament tòxica i amb acció paralitzant. O sigui que, ja sigui pel seu flaire embriagador o pel seu efecte tòxic, olorar massa estona aquesta flor por produir somnolència i un cert efecte... NARCÒTIC!

dimarts, 8 de març del 2016

La bufalaga... un exemple de planta amb tints

Una planta de floració hivernal és la bufalaga (Thymelaea tinctoria) que, com es pot veure la foto, resisteix bé les glaçades de finals de l'hivern i fins i tot les nevades a terra baixa. La bufalaga s'havia fet servir força d'antic per tenyir de groc la llana i d'aquí el seu clar epítet específic de "tinctoria". Amb tot, està totalment en desús ja que és una planta tòxica que fins i tot pot provocar reaccions al·lèrgiques si s'està gaire en contacte amb els seus pigments. Poca broma, que ara tenim pells delicades!

dimecres, 2 de març del 2016

Una planta "suposadament" hepatoprotectora... que pot malmetre el fetge!

A les acaballes de l’hivern ja és freqüent veure l’herba fetgera (Anemone hepatica) amb les seves característiques fulles trilobades. De fet tant el nom popular com el nom científic fan esment a la semblança d’aquestes fulles amb els lòbuls del fetge dels humans i aquest fet ha donat peu que durant molt de temps aquesta planta es trobes en moltes farmacopees (sota el nom d’Herba Trinitatis) com una planta medicinal de primer ordre com a hepatoprotectora. La Teoria dels Signes n’és la culpable ja que en l’antiguitat hi havia la creença que les plantes, a traves de la divinitat, aportaven “pistes” per dir-nos quines virtuts terapèutiques tenien. I res més lluny de la realitat, atès que conté protoanemonina, un potent tòxic que, en fresc, si la consumim, ens deixarà el fetge... fet puré!

dilluns, 29 de febrer del 2016

Plantes per enverinar fletxes

El marxívol (Helleborus foetidus) és una planta que trobarem ben florida al febrer als vorals de camins i prop de rouredes. Tota la planta és robusta i d'un verd-groguenc que no convida a ser consumida. Per sort!!!... perquè és una de les plantes més tòxiques que tenim a casa nostra i que ja els antics romans utilitzaven per emmetzinar les seves fletxes. De fet, com el seu nom científic indica, és una planta notablement fètida i ni tan sols els animals s'hi volen acostar. La provem de reconèixer aquest proper cap de setmana?

diumenge, 6 d’abril del 2014

Els acònits... calze o corol·la?

I continuem amb les tores... tot fent una mica de “botànica”. La majoria de nosaltres associem el color de les flors amb la corol·la (el conjunt de pètals) atès que això és el més habitual i el calze sovint té color verd. Però en les tores les peces que veiem ben acolorides (blau i grocs) corresponen... als sèpals! És per això que aquest periant s’anomena “calze petaloide”. I on són els pètals??? Doncs s’han transformat en nectaris (glàndules que secreten nèctar) i estan ben amagats dins la flor perquè només hi pugin accedir algunes espècies de borinots i afins.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Tora blava... tora groga... i una tora blanca?

Sabies que als nostres Pirineus tenim 3 espècies de tora i aquesta (Aconitum vulparia) malgrat ser d'un groc pàl·lid se la coneix com la tora blanca?

dimarts, 1 d’abril del 2014

Preciositat i toxicitat a parts iguals

Anemone narcissiflora.... l'anemone de flors semblants al narcís. Preciositat i toxicitat a parts iguals. I és que moltes plantes de la família de les Ranunculàcies tenen alcaloides tòxics!

dilluns, 31 de març del 2014

Antídot?... segur???

Sabies que la tora groga (Aconitum anthora) malgrat ser una espècie molt tòxica tenia fama de ser un antídot de la tora blava i d'aquí ve el seu epítet específic ("an" = contra i "thora" =planta verinosa")?

dissabte, 29 de març del 2014

Verinosa! de nassos!!!

Sabies que la tora blava (Aconitum napellus) és una de les plantes més tòxiques que tenim al Pirineu i que el sol fet d'arrencar-la pot ser suficient per emmetzinar-te?