Una viola.... cornuda???

I continuant amb el gènere Viola val la pena comentar la viola banyuda (si, si!) que té com a nom científic Viola cornuta i que és endèmica dels nostres Pirineus i també de la serralada cantàbrica. Malgrat ser una planta força freqüent en la part centrals del Pirineus, no és present a la part oriental de la serralada i arriba just a tocar d’Andorra. Tant és així que en la obra “Check-List i Llista Vermella de la Flora d’Andorra” està avaluada com “en perill” segons els criteris de la UICN (Unió Internacional per la conservació de la Natura).

Violes enfront el càncer i la sida

Algunes espècies del gènere Viola es coneixen amb el nom de pensaments en funció de com es disposin les peces superiors de la corol·la. Un d’aquests pensaments és el pensament de camp (Viola arvensis) que té una flors d’un blanc pur amb unes notes de groc a la gorga per indicar als insectes el camí cap el apreciat nèctar. Poca importància podria donar-se-li a la planta sinó fos perquè de fa pocs anys se sap que aquesta espècie és especialment rica en uns pèptids de la família dels ciclòtides amb propietats excepcionals enfront alguns tipus de tumors i, fins i tot, té una alta activitat enfront el virus de la SIDA! Qui diria que una flor tan delicada por tenir tanta mala llet 

La Viola... d'un "parell"

Tampoc resulta massa freqüent pels nostres Pirineus la viola de pastor (Viola biflora) malgrat que presenta una distribució mundial que va des del Japó fins Estats Units passant per tot Àsia i Europa. Com el seu nom indica les flors solen aparèixer a parells (d’ací l’epítet “biflora”) i en alguns llocs se'n fan infusions de les flors i de les fulles per les seves propietats medicinals com a emol·lient, pectoral i laxant. Atenció però en posar massa flors a la infusió fins que l’aigua es torni groga: hi ha la creença que provoca diarrea!

La raresa de la viola d'aigua

La viola d'aiguamoll (Viola palustre) és una altre espècie de Viola no massa freqüent al nostre Pirineu, però fàcil de reconèixer per seu color blau suau i per l'hàbitat que li és propi: llocs xops d'aigua. De fet, l'epítet “palustre” fa referència explicita (en llatí) a emplaçaments embassats i negats d’aigua. A més no hi ha cap altre Viola que creixi en aquest mateix hàbitat... BINGO!

La història de la viola de pedrusca

La viola de pedrusca o pensament alpí (Viola diversifolia) és un notable endemisme pirinenc de les tarteres del sector oriental i rarament central de la nostra serralada. Durant molt de temps es coneixia amb el nom que ara correspon a un sinònim d’aquesta espècie: Viola cenisia subsp. lapeyrousiana. De ben segur aquest sinònim té molt més glamur atès que l’epítet de la subespècie -“lapeyrousiana”- fa referència a que el taxó va ser dedicat a Philippe Picot, Baró de Lapeyrouse (1744-1818), botànic naturalista de Toulouse i un distingit estudiós de la flora pirenaica. I endevineu qui va crear i quin nom té el nou amfiteatre del “Jardin des Plantes”, del Museu d’Història Natural de Toulouse?. Exacte, Picot de Lapeyrouse!

Innocència, desig i modèstia... en una sola flor

El pensament silvestre o herba de la Trinitat (Viola tricolor subsp. subalpina) pertany també al gènere Viola i no sembla a primer cop d'ull que s'intueixi el color violeta tan propi d'aquest gènere. Amb tot, el nom trinitària deriva del llatí "trinitarĭus" -conjunt de tres- en al·lusió als tres colors de la flor en les plantes cultivades que de ben segur haureu vist: el color blanc representa la innocència, el groc és desig i el violeta és modèstia. Els tres colors junts representen el record i per aquest motiu se la coneix a moltes contrades com a "pensaments".

Un símbol de l'amor?... les violes!

Aquesta flor pertany al gènere Viola (violetes, en català) i pren el nom a partir de llatí fent referència al color “violeta” atès què les seves flors solen tenir aquesta tonalitat. A la vegada el mot llatí "viola" procedeix del vocable grec "Io"; en la mitologia grega, "Io" era l'amant de Júpiter. Es diu que la dona de Júpiter estava gelosa d’ “Io”, motiu pel qual Júpiter la va protegir convertint-lo en un petit vedell. Perquè "Io" pogués alimentar-se bé, Júpiter va crear les plantes del gènere Viola. Tant l'origen llegendari de les violetes com el seu particular flaire ha estat el motiu per tal que aquesta flor es convertís en un símbol de l'amor. Molts amants han mostrat el seu amor regalant a la seva estimada unes violetes. La fragància de la violeta s'havia utilitzat també per crear filtres d'amor, amb els quals es podia conquerir la dona estimada. I fins i tot ara, molts perfums comercials tenen -en la seva oculta formulació- un toc de Viola.