Bellesa i toxicitat a parts iguals

Una planta emblemàtica dels nostres Pirineus és el marcòlic (Lilium martagon) i ben freqüent a molts indrets de la Val d’Aran. Aquesta planta sol trobar-se en vorades de fagedes o en prats megafòrbics i sobresurt de manera esplendorosa d’entre la resta de vegetació. Curiosament aquesta vistositat es deu –en part- a que les ovelles, i el bestiar en general, no la mengen a causa de la seva toxicitat. Però a la vegada es tenen relats de que la gent de muntanya, en èpoques passades, en consumia els seus bulbs atès que són ben rics en midó. En resum, la deixem en pau i així podem seguir gaudint de la seva excepcional bellesa.

Una planta de pètals "canins"

La dent de ca (Erythronium dens-canis) és una planta que floreix tot just quan desapareix la neu. Tant el seu nom en català com l'epítet en llatí, refereix a la semblança amb una dent de gos. Però, on és aquesta similitud? No la veurem a menys que desenterrem el bulb que, justament té un color blanc marfil i forma de... dent canina!