Tot i que internet ha tergiversat en força pàgines que FLOR és l’acrònim de Fundens Late Odorem Suum (desplegant enfora
tot la seva olor), la realitat etimològica és menys poètica, i aquest mot prové del
llatí flos, floris, i més concretament
del seu acusatiu florem. A la vegada la
paraula llatina flos sembla venir de
l'arrel indoeuropea * bhel-3-
(florir, fulla) i no són poques les paraules que porten aquesta arrel: full,
foli, floritura, floret, desflorar, flirtejar etc. Es diu que el propi Linné era
un enamorat d’aquesta paraula -flor- i que per això la va popularitzar a partir
dels seus principals llibres.
Altrament, els clàssics van relacionar la paraula flor amb la deessa Flora de la mitologia romana que representava, precisament, a la primavera i que, a més, vetllava per la florida i desenvolupament de tot tipus de plantes i de vegetació. De fet, la paraula flora -en català- defineix el conjunt de la vegetació d'un país o contrada. La deessa Flora tenia a Roma un temple erigit en el seu honor al costat del Circ Màxim i se celebrava en el seu honor els Ludi Florales, els nostres 'jocs florals', d'on prové l'origen d'aquesta expressió. Les festes dedicades a ella cada any es deien Floralia 'festes florals' i es celebraven a Roma a partir del 28 d'abril que és quan consideraven que començava el màxim de floració. El discórrer d'aquest festival dels Ludi Florales que durava sis dies, era notablement lliure i tenia connotacions llicencioses i sensuals. En l'actualitat, però, els “jocs florals” es celebren a molts llocs i són certàmens literaris promotors i difusors d'una llengua, en els quals es premien obres literàries en prosa i en vers.
Potser d’aquí l’expressió «a flor de pell»...
sensibilitat i sensualitat a dojo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada