Plantes per enverinar fletxes

El marxívol (Helleborus foetidus) és una planta que trobarem ben florida al febrer als vorals de camins i prop de rouredes. Tota la planta és robusta i d'un verd-groguenc que no convida a ser consumida. Per sort!!!... perquè és una de les plantes més tòxiques que tenim a casa nostra i que ja els antics romans utilitzaven per emmetzinar les seves fletxes. De fet, com el seu nom científic indica, és una planta notablement fètida i ni tan sols els animals s'hi volen acostar. La provem de reconèixer aquest proper cap de setmana?

Mil milions de pol·lens per avellaner... brutal!

Pot semblar molt exagerat, però està calculat que un avellaner (Corylus avellana) mitjanet, pot deixar anar a l’atmòsfera que el rodeja un total de mil milions de grans de pol·len. Si, si, mil milions de mitjana!. I es que si ens fixem bé en les fotos, el que anomenen vulgarment “arracades”, són un conjunt atapeït de flors -que els botànics anomenen inflorescència- i que quan són pèndules i allargassades, reben el nom concret d’ament. L’avellaner produeix entre 500 i 200 aments per any i cadascun d’aquest aments tenen entre 50 i 200 flors molt diminutes amb entre 4 i 8 estams per flor. I tot el pol·len és expulsat a l’aire amb l’ajut del vent. Us imagineu què respirem quan passem prop d’un avellaner??? Doncs, si... i en quantitats industrials!!!

Lliris de neu per a la malaltia d'Alzheimer?

... I una curiositat sobre el lliri de neu que es coneix poc. Els anys 40, científics russos van anotar que alguns pobles búlgars utilitzaven aquesta planta per mitigar els efectes de la (llavors terrible) poliomielitis. D'aquells estudis se'n va extreure del lliri de neu un alcaloide -la galantamina- que avui és un dels fàrmacs més utilitzats per la millora dels símptomes generals i cognitius en les persones amb malaltia d'Alzheimer. Qui ho hagués dit del lliri de neu... a més de formosa... útil!

La "pota de cavall"... un bon antitussigen

També aquest febrer ja és ben florit el Tussilago farfara (pota de cavall) que sol freqüentar els marges de carretera ben xops d'aigua. El nom científic genèric esmenta clarament l'ús d'aquesta planta de molt antic per a la tos (en llatí "tussis") i "farfarum" fa referència a "mig completar" perquè, curiosament, la planta quan floreix no té cap fulla, i un cop s'han pansit les flors és quan broten les fulles. Segur que la veureu.. és fàcil de trobar!

"Mocs d'avellaner"..., "arracades"..., o "llàgrimes daurades"

És fàcil pensar que en ple hivern poca floració hi ha a casa nostra. Però per poc que pareu compte caminant pel Pirineu veureu que algunes plantes estan en una floració exuberant. Un clar exemple és l'avellaner (Corylus avellana) que està, ara mateix, en plena efervescència floral malgrat encara no hi hagi ni una sola fulla. D'aquest moment d'esclat cromàtic, la pagesia i la gent de muntanya l'hi ha posat noms com "mocs d'avellaner" o "arracades" i altres més poètics com "llàgrimes daurades". D'aquest darrer nom, hi ha qui diu que l'avellaner "plora d'alegria" perquè la primavera està propera. Coneixies aquests noms?

El lliri de neu... que sovint surt sobre la neu!

El lliri de neu (Galanthus nivalis) ja és ben florit enguany a molt boscos de ribera pirinencs. No és que sigui massa freqüent però si la trobeu quedareu encisats per la extraordinària bellesa de les seves delicades flors sempre pèndules. El nom científic potser no us diu res d'entrada, però si ens fixem més decobrirem que s'amaga una contraccció de dues paraules gregues; gala = "llet" i anthos = "flor" fent clara referència al color blanc de les seves flors. El terme "nivalis" és més senzill ja que indica que sovint floreix quan encara no ha fos la neu de l'hivern. S'ensuma primavera, caminadors!!!