Enguany he tingut l'oportunitat de visitar els deserts de Namib i el del Kalahari durant les meves vacances. Entre tanta aridesa m'ha sorprès aquesta planta que, justament per la seva bellesa, els locals anomenen "rosa del desert". El seu nom científic és Adenium obesum i atesa la bellesa de les seves flors i la facilitat de cultiu es ben coneguda pel horticultors. El nom Adenium es deriva del nom àrab de la planta, "Oddaejn", que significa Aden, ciutat i nom antic amb que es coneixia l'actual regió del Iemen. L'epitet obesum fa referència al seu aspecte de tronc bombat i cras si el creixement ha estat a la natura i la planta està ben desenvolupada.
Tot i que sovint pren forma d'arbust, en el seu hàbitat natural aquestes plantes són molt variables; sovint prenen aparença arbustiva, però, en general, són arbres de creixement molt lent i que poden viure centenars i centenars d'anys. A la regió de l'Àfrica austral que he recorregut, els hiverns poden ser molt secs i freds, i en aquesta planta el clima pot induir períodes de repòs que impliquen la pèrdua total de fullatge sense que per això deixin de continuar florint. Això fa que prengui una aparença singular i destaqui al mig del paisatge. No ens poden però deixar enganyar per la seva formositat; com la majoria d'apocinàcies cal considerar-la una planta tòxica i ben emparentada amb la ja comentada viola de bruixa.
