Els noms de la "Rosa del Bosc"

L’estepa blanca (Cistus albidus) és una matoll piròfit ben abundant a bona part del nostre país. De fet, el nom popular més utilitzat en castellà és "jara", que prové del terme àrab "xara" que significa textualment "matoll". Però els hispans romans la van anomenar “stippa”, dicció que l'evolució fonètica del llatí al català va originar el mot estepa a través de l'evolució: stippa > stepa > estepa. Amb tot, el nom del gènere Cistus, procedeix del grec "Kisthós", que un cop llatinitzat es converteix en "cisthos". Alguns autors ho relacionen amb la paraula grega "Kiste" que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. El nom de l’epítet específic "albidus" així com el topònim "estepa blanca", li ve donat per la pilositat tomentosa de color blanquinós que recobreix manifestament les seves fulles. Amb tot, el nom més explícit de la seva bellesa, que també recull el nostres diccionari normatiu DIEC2 és... ROSA DEL BOSC! 

Una flor que s'obre a l'escalfor del... sol-solet!

La família de les cistàcies és bàsicament de la Mediterrània i per això s’utilitza per avaluar el grau de mediterraneïtat de la flora d’una determinada contrada. Una de les característiques del clima mediterrani és la presència d’un sol espectacular. És per això que no ens pot estranyar que entre els seus gèneres en destaqui a casa nostra Helianthemum. L’etimologia d’aquest gènere es prou evident: del Grec Ἥλιος (Helios), el Sol, i “anthemos” que significa florida atès que és ben conegut que les flors només s'obren amb la calor del sol i en una temperatura superior als 20 º C per desplegar completament els seus pètals. A més, tenen un cert fototropisme (gir seguint el sol) positiu. La planta de la fotografia (Helianthemum oelandicum subsp. alpestris) és, però, singular, perquè es fa a alta muntanya on la mediterraneïtat hi és present però de forma molt menys nítida. Així doncs, si voleu dir a algú sol-solet, només cal que li oferiu un... Helianthemum!