Una herba... ensucrada i vídua!

L’Scabiosa atropurpurea se l’anomena en català com escabiosa marítima, vídues i herba del sucre, com a noms populars més usats entre molts d'altres noms. En un altre entrada ja vàrem comentar la curiosa història del nom del gènere Scabiosa. L’epítet específic atropurpurea, prové d'ater, que significa "negre" i purpureus, que significa "porpra", fent referència al color de les inflorescències que, a voltes, pot ser d'un color porpra intens i força fosc. 

I els noms populars? Scabiosa atropurpurea és morfològicament molt variable i en èpoques anteriors se n’havien segregat un munt d’altres taxons. Un d’ells era Scabiosa marítima (i d’aquí el nom popular) perquè, de fet, creix per tot el litoral del nostre país i només penetra minsament a algunes valls pirinenques. El nom de vídues sembla té un origen anglosaxó. La forma de la seva flor es va copiar en joieria per adornar fermalls, i aquests els exhibien les vídues angleses de l'època victoriana per assenyalar la seva condició. I així, va passar a ser coneguda com "la flor de la vídua" o vídues o, simplement, vídua. Per últim comentar que aquesta planta és molt visitada per diverses papallones perquè produeix molta quantitat de nèctar. I tots sabem que el nèctar és ben dolç... i d’aquí el bonic nom d’herba del sucre.

Aquesta espècie s’assembla molt i molt a Scabiosa columbaria i fins i tot poden viure plegades. Per diferenciar-les fàcilment cal fixar-se amb si el capítol fructificat és allargat (com es veu a la fotografia) o en el cas de l'Scabiosa columbaria, és ben esfèric.  

...non scabien sicut scabie!

L’escabiosi és el nom tècnic o científic de la sarna que és una parasitosi contagiosa de la pell, caracteritzada per una intensa pruïja o picor, amb petites pàpules vermelloses, excoriacions i lesions causades per les galeries que fan els àcars que la causen. El paràsit que la produeix és un artròpode microscòpic de nom científic Sarcoptes scabiei.

És fàcil relacionar les flors del gènere Scabiosa -ben present a casa nostra- amb aquest paràsit, i ara ens caldrà aclarir quina n’és la relació.

El terme escabiosi procedeix del llatí Scabies, que significa 'sarna, lepra, rugositat'. Diuen que va ser l’enciclopedista i metge romà Corneli Cels qui molt probablement va encunyar el terme llatí Scabies, i va descriure les característiques simptomatològiques de la sarna derivat, a la vegada, del verb scabere, (que significa rascar o esgarrapar), que també va originar l'adjectiu scabiosus, “que es grata o sarnós” i d'on prové, finalment, escabiós , que significa directament 'sarnós'.

Scabies sembla estar relacionat amb l'antiga arrel indoeuropea *skep-, 'tallar, raspar', de la qual procedeixen diversos termes en llengües com l'alemany, anglès, noruec, etc... i d’on sembla prové el verb grec koptein, 'tallar'. I d'aquest verb és d'on s'origina, precisament, el nom del gènere de l'àcar de la sarna, Sarcoptes (del grec sarx, sarkós, 'carn', i koptein, 'tallar') perquè talla o lesiona la carn o els músculs, encara que en realitat, posteriorment, es va veure que aquest paràsit només roman en l'estrat corni de la pell.

I a la planta per què se la va anomenar com Scabiosa? Hi ha dues hipòtesi que són acumulatives. En primer lloc la planta té una tija força aspra, però també es té evidència que s’havia utilitzat molt a l’Edat mitjana, precisament, contra... la sarna!. De fet, avui és reconegut el seu efecte antipruriginós, i fins i tot es recomana per a diverses afeccions cutànies. Així, la dita castellana tan coneguda de “sarna con gusto no pica” és molt didàctica i pren tot el sentit traduïda al llatí: non scabien sicut scabie!