La borratja (Borago officinalis) té diferents teories pel
que fa a la seva etimologia. Més enllà de l’epítet “officinalis” que dona fe de
l’us medicinal que se’n feia antigament, alguns autors entenen que el nom llatí
Borago vindria de “cor” (cor) i “ago” (porte) a causa del seu efecte cordial, o
sigui tonificant i lleugerament cardiotònic.
La designació de la planta en català – borratja- sembla que ens
arriba de l’evolució del llatí borragĭne, i a la vegada del nom llatí vulgar de la planta “borragĭnis”, presentant la
variant burrago i borago. Per això,molts idiomes,
fins i tot llunyans, tenen la mateixa arrel; en italià com borrana o borragine , en romanès com borantza , en provençal
com borrage , en francès com bourrache i
en portuguès com borregem. Se sospita, també, que el nom del gènere en llatí Borago es deriva amb un
sufix habitual -ago / agĭnis de la paraula llatina burra o esborra que designa els pèls animals gruixuts i aspres
i als teixits bastos, d'on prové, també, la paraula catalana "borra" (llana aspra
i grollera), atès que tota la planta es caracteritza pels pèls molt aspres i
punxants. Sigui quin sigui l’origen etimològic del nom -aspror o cordial- la
bellesa de la seva flor es indubtable... enamora!
