Algunes plantes són força esmunyedisses i tan aviat les
trobem de forma abundosa, com l’any següent no en veiem cap exemplar. Un bon exemple és l’esperó de cavaller
(Delphinium peregrinum) que com el seu epítet específic indica té un
comportament erràtic i peregrí. Amb tot, la flor és d’una bellesa excepcional
que sembla recordar, amb la curvatura del seu esperó, a un gràcil dofí (del grec delphínion). L'acoloriment de les seves peces és ben curiós, car no es corresponen amb els pètals, sinó amb un calze petaloide que en fa la mateixa funció visual d'atracció pels borinots que s'hi acosten. I malgrat lo bufona que és la seva flor cal tenir
cura de fer-ne mal ús ja que té alcaloides força tòxics. Potser per això en català
se la coneix com a BANYETA, pel seu aspecte delicat a la vegada que entremaliat,
indòcil i certament trapella. Ai, banyeta... banyeta...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ranunculaceae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ranunculaceae. Mostrar tots els missatges
dijous, 23 de febrer del 2017
Una flor banyeta... certament especial
Algunes plantes són força esmunyedisses i tan aviat les
trobem de forma abundosa, com l’any següent no en veiem cap exemplar. Un bon exemple és l’esperó de cavaller
(Delphinium peregrinum) que com el seu epítet específic indica té un
comportament erràtic i peregrí. Amb tot, la flor és d’una bellesa excepcional
que sembla recordar, amb la curvatura del seu esperó, a un gràcil dofí (del grec delphínion). L'acoloriment de les seves peces és ben curiós, car no es corresponen amb els pètals, sinó amb un calze petaloide que en fa la mateixa funció visual d'atracció pels borinots que s'hi acosten. I malgrat lo bufona que és la seva flor cal tenir
cura de fer-ne mal ús ja que té alcaloides força tòxics. Potser per això en català
se la coneix com a BANYETA, pel seu aspecte delicat a la vegada que entremaliat,
indòcil i certament trapella. Ai, banyeta... banyeta...dimecres, 2 de març del 2016
Una planta "suposadament" hepatoprotectora... que pot malmetre el fetge!
A les acaballes de l’hivern ja és freqüent veure l’herba fetgera (Anemone hepatica) amb les seves característiques fulles trilobades. De fet tant el nom popular com el nom científic fan esment a la semblança d’aquestes fulles amb els lòbuls del fetge dels humans i aquest fet ha donat peu que durant molt de temps aquesta planta es trobes en moltes farmacopees (sota el nom d’Herba Trinitatis) com una planta medicinal de primer ordre com a hepatoprotectora. La Teoria dels Signes n’és la culpable ja que en l’antiguitat hi havia la creença que les plantes, a traves de la divinitat, aportaven “pistes” per dir-nos quines virtuts terapèutiques tenien. I res més lluny de la realitat, atès que conté protoanemonina, un potent tòxic que, en fresc, si la consumim, ens deixarà el fetge... fet puré!
dilluns, 29 de febrer del 2016
Plantes per enverinar fletxes
El marxívol (Helleborus foetidus) és una planta que trobarem ben florida al febrer als vorals de camins i prop de rouredes. Tota la planta és robusta i d'un verd-groguenc que no convida a ser consumida. Per sort!!!... perquè és una de les plantes més tòxiques que tenim a casa nostra i que ja els antics romans utilitzaven per emmetzinar les seves fletxes. De fet, com el seu nom científic indica, és una planta notablement fètida i ni tan sols els animals s'hi volen acostar. La provem de reconèixer aquest proper cap de setmana?
diumenge, 1 de juny del 2014
Així que marxa la neu dels prats... Ranunculus pyrenaeus!
A les prades humides de les parts altes de la Val d'Aran, no hi falta mai el Ranunculus pyrenaeus subsp. pyrenaeus així que marxa la neu. Un bon exemple d'un endemisme dels nostres Pirineus (i dels Alps).
diumenge, 4 de maig del 2014
Vent i primavera = Anemone
Una planta que defineix molt bé aquest cap de setmana al Pirineu: vent i primavera. Perfecte! La planta? Anemone vernalis, que significa justament això (anemos =vent i vernalis = primavera)
diumenge, 6 d’abril del 2014
Els acònits... calze o corol·la?
I continuem amb les tores... tot fent una mica de “botànica”. La majoria de nosaltres associem el color de les flors amb la corol·la (el conjunt de pètals) atès que això és el més habitual i el calze sovint té color verd. Però en les tores les peces que veiem ben acolorides (blau i grocs) corresponen... als sèpals! És per això que aquest periant s’anomena “calze petaloide”. I on són els pètals??? Doncs s’han transformat en nectaris (glàndules que secreten nèctar) i estan ben amagats dins la flor perquè només hi pugin accedir algunes espècies de borinots i afins.dimecres, 2 d’abril del 2014
dimarts, 1 d’abril del 2014
Preciositat i toxicitat a parts iguals
Anemone narcissiflora.... l'anemone de flors semblants al narcís. Preciositat i toxicitat a parts iguals. I és que moltes plantes de la família de les Ranunculàcies tenen alcaloides tòxics!
dilluns, 31 de març del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





