En Plini... "criant malves"

Als erms ja és ben florida, també, la Malva sylvestris). Malgrat ser una planta medicinals de primera magnitud, molta gent li té un cert respecte associat a la expressió fúnebre de “criar malves”. Aquesta expressió s'utilitza per parlar d'algú que ha mort i que les seves cendres serveixen d’adob natural. Res més lluny de la realitat!!!! Cal cercar l’origen de la locució al segle I d.C. i a la correspondència que mantenien dos erudits de l'època: Plini el Vell i Corneli Tàcit. La literatura esmenta que l'any de l'erupció del Vesuvi, Plini es trobava als voltants del volcà, justament, "criant malves"... una flor que li havia cridat especialment l'atenció. Plini va morir degut als gasos tòxics d’aquesta erupció i Tàcit –poètic, ell- li va escriure en el seu panegíric aquesta cita: "és per la magnitud de la seva persona i de la seva obra que Plini no ha mort sinó que està als peus del Vesuvi criant malves ". I la frase va amarar tant a l’època... que ha subsistit (escurçada) fins el nostres dies.