Una herba "purificadora"

El nom de Cephalaria deriva del grec "kephal" que vol dir "cap" i del llatí "-ària" sufix que indica "relació amb", en clara referència a que les flors, en aquest gènere, estan reunides en capítols hemisfèrics o subglobosos. L'epítet leucantha prové del llatí i és fàcil endevinar que significa "amb flors blanques"

Per acabar amb la trilogia de la Cephalaria leucantha, comentar que aquesta planta entre molt altres noms s'havia conegut com a herba guaridora per bé que el més utilitzat és el d'escabiosa blanca. Aquesta escabiosa ha tingut nombroses propietats guaridores i s'ha pogut documentar d'antic que s'havia utilitzat per a combatre el xarampió i la rosa dels infants i també la sarna del bestiar. Ara no s'utilitza, però molt recentment -el 2010- s'ha provat científicament que aquesta planta disposa d'una potent saponina triterpènica -el leucantòsid- amb una potent acció com antimicrobià. Intel·ligent la nostra pagesia que ja sabia molts segles abans (recordeu que la festa de la fia-faia és pre-cristiana!), el que fa tot just pocs anys s'ha pogut validar per la ciència; una herba "purificadora".

La faia de la FIA-FAIA

Si fa poc parlàvem de Cephalaria leucantha com a exemple AURI de la natura, ara en vull fer esment de com la mateixa planta va lligada a la cultura d’una determinada contrada. I és que la gent de l’Alt Berguedà coneix bé aquesta planta com a FAIA i de ben segur la gent de les comarques veïnes també coneix bé la festa del foc de la FIA-FAIA lligada al solstici d’hivern. Poblacions com Bagà celebren aquesta festa la nit de Nadal -es diu- des de temps pre-cristians, i d’ençà fa poc temps ha estat declarada Festa patrimonial d’interès nacional. Algú pot pensar que la concordança de noms és simple coincidència, però res més lluny de la realitat atès que les torxes d’aquesta nit de foc es fan... amb Cephalaria leucantha! Serà, doncs, una planta que un cop seca crema molt bé? Doncs no, el motiu de la seva utilització és pel seu efecte “purificador”, malgrat que ara no és gens usada com a planta medicinal. L’enigma de si realment existeixen evidències científiques d’aquest efecte “purificador” el deixem per un proper post ;-)

Flors de... divines proporcions!

Es ben probable que aquesta planta força freqüent a casa nostre -Cephalaria leucantha- no us digui massa res, però és un bon exemple del que fa la natura respecte el nombre auri, secció àuria o divina proporció. Doncs si, moltes plantes (els gira-sols, les pinyes, etc.) així com molts animals (caragols, per exemple) compleixen unes proporcions determinades que, davant la impossibilitat de donar-hi una explicació raonada, es va batejar a principis del segle XVI com a DIVINA PROPORCIÓ. Actualment encara segueix sent un misteri, però hom postula que la natura tendeix a la màxima bellesa en les proporcions d'un determinat cos (efecte d'atracció) a la vegada que és terriblement eficient en quant a la seva despesa energètica. Els humans hem copiat infinitat de vegades aquest número d'or de la natura en totes les disciplines imaginables (art, música, arquitectura, etc., etc.). I si penseu que això us és una cosa llunyana, només heu de saber que qualsevol targeta de crèdit o un camp de futbol o un simple foli... compleixen la relació àuria!!! I qui en dubte que hi ha "floretes" amb "divines proporcions" ;-)

Una flor banyeta... certament especial

Algunes plantes són força esmunyedisses i tan aviat les trobem de forma abundosa, com l’any següent no en veiem cap exemplar.  Un bon exemple és l’esperó de cavaller (Delphinium peregrinum) que com el seu epítet específic indica té un comportament erràtic i peregrí. Amb tot, la flor és d’una bellesa excepcional que sembla recordar, amb la curvatura del seu esperó, a un gràcil dofí (del grec delphínion). L'acoloriment de les seves peces és ben curiós, car no es corresponen amb els pètals, sinó amb un calze petaloide que en fa la mateixa funció visual d'atracció pels borinots que s'hi acosten.  I malgrat lo bufona que és la seva flor cal tenir cura de fer-ne mal ús ja que té alcaloides força tòxics. Potser per això en català se la coneix com a BANYETA, pel seu aspecte delicat a la vegada que entremaliat, indòcil i certament trapella. Ai, banyeta... banyeta...

Les flors… electritzants!

Per poca bonança que faci, ja tenim el romaní ben florit en ple hivern. I les flors del romaní són un clar exemple d’adaptació als seus pol·linitzadors. Perquè, com saben les abelles i borinots quines flors del romaní visitar i en quin lloc de les flors aterrar?. De fa molt de temps se sap que les indicacions visuals i olfactives formen part de la resposta.  Molts insectes veuen el color de les flors de manera molt diferent que nosaltres atès que aprecien tant la llum visible com la ultraviolada i moltes flors tenen "marques" en les dues bandes electromagnètiques. Aquest es el cas del romaní, però a més, ara se sap que el dibuixos sobre la flor són autèntiques “balises electromagnètiques” com les de l’aeroport. Recents estudis indiquen que moltes flors tenen una càrrega elèctrica lleugerament negativa, mentre que els borinots estan dotats d'una càrrega lleugerament positiva. A més, aquesta diferència de voltatge és menor (menys atracció) en una flor ja visitada i, en conseqüència amb menys nèctar disponible.  Amb tot, no patiu per enrampar-vos si passegeu per una brolla de romaní perquè les mesures són de l’entorn de milivolts. El que no s’hagi inventat la natura....